pensaments d'un bípede sense plomes (capítol 1)

fa temps me'n vai anar a dormir; crec recordar que era ahir. i és curiós, però vaig somiar: somiava que ja no existia el jo i que aquest era substituit per un càlid nosaltres. va ser una doça estona on no em sentia sol, on vaig creure que, de debò, algú havia estat buscant fins a trobar-me.

estic despert; i sé que no és real. sé que un dia o altre la trobaré però cada dia ansio amb totes les fibres del meu cos (collons, quina frase més suada...) que la trobi avui; però l'avui sempre s'acaba i Ella mai apareix.

sovint encara penso en aquella que vaig estimar; i que cada dia m'esforço a mirar-me al mirall i dir-me que ja no l'estimo. penso que hauria estat fantàstic que la casualitat m'hagués triat a mi com a recolector de les qualitats que ella buscava, va ser una llastima que no fós així.

tot i així encara m'aixeco, amb un punt de resignació i una muntanya d'esperances sabent, per força ha d'estar allà fora i que seria molt maleducat per part meva no trobar-la, no trobeu?

Barcelona; 15 de gener del 2006; tres quarts de tres de la matinada. em sembla que me'n vaig a dormir...