Pensaments esperant la llum verda del semàfor

Un relat de: perunforat

Cada matí em despertes... espero trobar-te allà, al semàfor del carrer de sota casa meva...
Toca'm com un secret. Quan t'atansis tancaré els ulls perquè no siguin còmplices de la bogeria, perquè no puguin dir que ho han vist de reüll quan , de nou, tornem a la llum del dia on els desitjos són instants perduts per endolcir el pensament.
Sense por... no sóc de cristall, la calor que desprenc és real com els batecs intagibles de la meva sensualitat oculta, que m'agrada transmetre amb el perfum embogit de la meva mirada.
-Vine, au va…vine, no tinguis por, fes que resorgeixi tot allò que havies imaginat quan em veies i que no t'haguessis atrevit mai a fer. Fes-me enrogir les galtes, desploma el meu cos i sedueix-me a cada petó humit.
-Vine, au va…no et preocupis per res més, demà al matí m'aixecaré del racó pecaminós per acomiadar-me de tu sense remordiments. Recorda, toca'm com un secret.
Penso tot això i encara no m'has pogut mirar com t'agradaria mirar-me, reprimeixes els teus instints per alguna formalitat quotidiana que exclou el plaer sense límits. Tan sols fes que els teus dits sinuin un dibuix sobre la meva pell, tots els meus punt s'esveren amb ànsia, pertorbadors, somiadors de desitjos carnals. Toca'm a vessar algun suspir a través de la teva mirada, no cal que t'enduguis de cop tot el meu cos en una sola peça, a poc a poc, qualsevol gest proper a mi serà fruit del plaer més extrem.
Mira'm com si descobrissis un món, un país desconegut que ni tan sols saps on és. Jo t'observaré amb atenció, miraré els teus ulls espantadissos i plens de moments on recordes que m' havies desitjat tenir-me entre la teva boca i les teves mans. T'agradarà, continua.
Sorpresos del moment, iniciem un joc sexual. Vull fer-te sentir feble, que no et puguis ni moure per por de que m'aturi. Lluita fortuïta, el gust més dolç del teu alè, poder menjar-te a queixalades, saborejar amb la llengua cada espai que desitjo com un animal en zel, sentint el tacte excitant dels teus braços perduts entre tants llocs on t'agradaria arribar.
Relaxa't, aquí sóc només teva, aquí ens hem de posseïr per ser un, fer l'amor amb passió i follar com mai per desprendre'ns de qualsevol pensament. Beneïda possessió, la carn i el sentiments en un còctel de desig, on tot és i tot val.
Et guiaré amb els meus gemecs incontrolables, et senyalaré els camins més llargs perquè no sigui un instant, perquè la nit sigui tot un viatge, viure-ho com si només fos un vegada, una vegada i mai més.
Des d'aquí veig la lluna, la gran lluna i el meu nord. La música de la nit i els moviments incansables, incotrolables, de voler més i més, que no s'acabi, que duri una eternitat…
M'enamoraré d'aquesta vetllada, sentiré el descontrol, quan sense frè, caiem a terra sense poder aturar la gravetat dels nostres cossos, serà la dansa dels nostres moviments que ens guiin a qualsevol lloc en busca de sentir el plaer més deliciós, ja perduts…què millor que cercar el que més desitjàvem?
Agafaré el tren a la matinada que em durà a la meva estació, el trajecte serà un pou dels records nocturns de la nit viscuda, del teu record quan em tocaves amb curiositat i deliri.
Només em queden ganes de repetir-te...
I encara que sigui només un somni, els somnis són aliment per la meva ànima.
Has estat tu, si tu…i què carai…potser algun dia et proposaré una d'aquestes nits entre dues ratlletes blanques del pas de vianants!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

284 Comentaris

94918 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/