Pensaments en un dia gris

Simplement seria un pas, un pas! Llavors, què era el que em retenia allà parada? Què era el que feia que encara fos allà dreta?
Vaig recolzar-me en un arbre que estava a la meva dreta. Sempre havia estat allà, dia rere dia hi havia passat pel costat sense ni tan sols mirar-lo, però aquell dia era diferent, per alguna raó era diferent.
Vaig observar al meu voltant. Un munt d'arbres col·locats en fila, eren depriments, semblava que s'estiguessin morint, allà al mig, en un món ple de contaminació sense tenir cames per sortir corrent d'aquell lloc. Darrere meu, la gent, corrent, amb pressa, el temps s'escolava massa ràpid. Vaig sospirar, si ho pensava, jo també era d'aquelles persones que sempre fan tard als llocs i que mai tenen a hora el rellotge. A davant meu, milers de cotxes passaven a tota velocitat, segurament amb més pressa que els propis vianants. Vaig recolzar el cap a l'arbre i vaig tancar els ulls. Sempre pensava massa, però mai feia res.
Algú em va tocar el braç i jo vaig obrir els ulls espantada. Era una de les meves amigues. Havíem de creuar el carrer. Vaig somriure-li sense ganes. Vam travessar el carrer i ella va continuar parlant amb altra gent que ens acompanyava. Vaig observar-los, ells devien tenir alguna vegada els pensaments que jo tenia ara? No, no ho creia. Sempre eren despreocupats i feliços. Vam seguir caminant i jo vaig seguir observant el meu voltant. Era estrany, algunes vegades, quan mirava al meu voltant, pensava que el món tenia una bellesa estranyament captivadora, però, en canvi, altres vegades, pensava que els humans havíem destruït tota bellesa de la Terra.
Vam acomiadar-nos de la gent davant de l'autobús i vam seguir caminant, només quedàvem la meva amiga i jo. Ella em parlava i jo li responia, però els meus pensaments eren molt lluny d'allà. Finalment ens vam dir adéu. Jo vaig seguir caminant, el meu autobús era una mica més lluny dels altres.
Llavors, no sé perquè, em vaig sentir molt sola. Ningú em podia entendre, ningú podia saber que em passava, algú em coneixia realment?
Un altre pas de vianants. Els cotxes encara anaven més ràpid que a l'altre carrer.
Seria un pas, només un pas, què em podria passar?