Foto de perfil de martaplanet

martaplanet

barcelona,

129 Relats, 93 Comentaris
87593 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sempre he pensat que les biografies només són per aquelles persones que han fet alguna cosa important en la seva vida, alguna cosa que hagi tingut tant de ressó que ha arribat a milers d'altres vides. Aixì que tampoc he pensat mai com seria la meva biografia. Simplement dir que encara estic lluitant per trobar-me a mi mateixa i trobar a la meva veu que sembla que, de moment, és l'escriptura.

Últims relats de martaplanet

Últims comentaris de l'autor

  • martaplanet | 28-03-2011 | Valoració: 10

    De debó, no tinc paraules, el relat m'ha encantat!
    Ha estat com viatjar dins un somni i, al final, descobrir que el que creia somni era realitat i a l'inrevés.
    Tenies tota la raó del món, és el tipus d'història que m'apassiona.
    De debó que no tinc paraules, no sé com explicar-m'he, i això normalment no em passa. Simplement que et quedi ben clar que m'has impactat!

    Una enorme abraçada!

    Marta.

  • martaplanet | 08-02-2010 | Valoració: 10

    No tinc paraules, dir que m'ha encantat és poc!

    No ho sé, de debò que no sé com dir-ho. Simplement que he entrat dins la història, he entrat dins i he sentit cada sentiment: la llibertat, la soledat, l'amor que arriba de sobte...

    Potser és perquè en certa manera em sento igual que la protagonista de la teva història.

    M'agarad molt com escrius, segueix escrvint així si us plau!

    Petons, Marta

  • martaplanet | 17-09-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu relat!
    Com descrius els sentiments de la protagonista, la ferma decisió d'abandonar-lo.
    M'encanta com descrius el que passa, és genial.

    Et seguiré lelgint.

    Un petó.

  • martaplanet | 17-09-2009 | Valoració: 9

    per alguna estranya raó sempre pensem que som capacos de vènçer els ostres sentiments i oblidar-los com si no haguessin existit mai, però això sempe és una esperança que no es compleix...

    M'ha agradat molt el teu relat, a més a més m'hi he sentit molt identificada.

    Et seguiré llegint.

    Una abraçada.

  • martaplanet | 16-05-2009

    Mirar-se al mirall i ser capaç de veure's, ser capaç de sentir-se i entendre's.
    És difícil mirar-se al mirall i no observar les coses físiques, al cap i a la fi és el que ens demana la societat, no?

    M'ha agradat molt el teu relat :)

    I això de mirar-se al mirall i no pensar en el que és físic, sinó en els pensaments, en els desigs, en els sentiments... s'ha de fer de tan en tan.

    Et seguiré llegint.

    Una abraçada.

  • martaplanet | 13-05-2009 | Valoració: 10

    Tot allò que es pot arribar a notar a través de la percepció és increïble, només és observar, escoltar i realment acceptar.

    M'ha agradat molt el relat. És dolç i tendre; i m'encanta.

    Una abraçada.

  • martaplanet | 13-05-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat.
    No calen més comentaris.

  • martaplanet | 13-05-2009 | Valoració: 10

    Només somiar que la ficció es torna realitat ja és el somni per excelència.

    M'ha agradat molt el teu relat!!
    Qui no ha somiat alguna vegada que les coses siguin així?

    Una abraçada.

  • martaplanet | 13-05-2009 | Valoració: 9

    L'amor, el sentiment més perillós del món que et trenca per dins i per fora, que fa que la vida real sigui només una joguina i que no et sembli tan bonica com els somnis.
    Somniar amb una vida futura i perfecta és el que a vegades et fa sobreviuré tot i els obstacles, però la realitat t'ha de donar més d'un cop de puny.

    M'ha agradat el teu relat, feia temps que no llegia un relat que em fes pensar en el que dirà la societat.

    Una abraçada!

    martaplanet

  • martaplanet | 29-01-2009

    aquesta història continua al fotolog que tinc posat a la meva biografia. De moment no tinc pensat seguir-la per RC així que ja sabeu... si us interessa teniu la web aquí.

  • martaplanet | 02-11-2008

    simplement dir que m'ha agradat ^^

    de fet m'ha recordat a alguns dels meus relats...
    U_U sempre acaben igual que aquest, exceptuant, és clar, el final feliç.

    et seguiré llegint, però només les narracions que a mi els poemes no em són, diguem-ne, amics.

    seguix escribint ;)

    ptons!!

    PD: gracies pel teu comentari.

    Martaplanet

  • martaplanet | 02-11-2008 | Valoració: 9

    No hi ha res com ser un mateix i això vol dir ser masses persones a la vegada...

    perquè tots tenim diverses facetes per ensenyar...
    i quan confiés en algú els hi ensenyés totes...

    et seguiré llegint ^^

    i tu seguix escribint ;)

    ptonss!!

  • martaplanet | 02-11-2008 | Valoració: 9

    una vida no és vida sense mals moments que et recordin com n'ets de feliç en els bons...

    sentimental
    real
    perfecte

    ^^

    et seguiré llegint

    Martaplanet

  • martaplanet | 02-11-2008

    l'amor
    aquella paraula amagada, amb mil cares
    tothom la sap pronunciar, però no tothom la sent igual

    m'agrada com escrius ^^
    et seguiré llegint

    ptons!!

    Martaplanet

  • martaplanet | 02-11-2008 | Valoració: 10

    potser sonarà una mica estrany però aquí va...

    una imatge simplement genial...
    ell morint-se, de fet, desitjant morir i havent demanat una promesa al seu germà, una promesa que en cenrta manera em sembla que des d'un principi vol que trenqui.
    Sinó per què una decisió de morir d'aquesta manera?
    sang, sang, sang...
    només un vampir no podria suportar-ho...
    i el pitjor de tot... el seu propi germà...

    m'ha encantat
    de fet és el típic relat que em guardo i me'l rellegeixo de tan en tan
    no t'importa oi?

    et seguiré llegint ^^

    molts petons

    Martaplanet

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: