Pels de l'altre costat

Deu ser…que tinc ganes d'escriure…
Però quan he acabat d'escriure un escrit absurd sobre la prespectiva d'un gargol, m'ha arribat un missatge de "relatsencatalà", ja sé quin és, el de sempre, sempre és el mateix, però algú se la llegit. Algú de vosaltres ha decidit publicar el meu relat, de veritat, sempre és com un petit triomf, encara que tots els que he escrit no n'heu trobat mai cap pega per poder-los publicar.
Sempre que rebo el vostre missatge "d'apte" penso que hi ha alguna persona a darrera que l'ha llegit en primícia, altres que no perquè han passat abans per mans amigues.
Una o més persones.
En un despatx d'un edifici o un lloc modest i recollit.
Un ell o ella d'edats intempestives...
I trobar-vos aquella falta garrafal, aquell castellanisme que canta només veure'l, aquella sintaxi catastròfica que per molt que rellegeixis ets incapaç d'entendre…I Saber que no ho pots arreglar...(seria una acomulació d'escrits si ens els haguessiu de revisar i corregir...i amb les ganes que tenim de dir...).
Sí, he pensat totes aquestes coses perquè desconec el funcionament.
Però desde l'altra banda també ens podem imaginar el que debeu pensar quan ens llegiu, quan molts de nosaltres arribem de nou o ja som constants en aquest espai plè de companys de viatge.
Segur que hi han dies de tot, dies que us arrambleu a les nostres vides, ens podeu fer un radiografia de tot el que ens volta per dins. És un imaginar entre línies, un saber com som sense haver-nos vist mai. D'altres, segur, que publiqueu alguns escrits que ni fu ni fa, qüestió de prespectives, del vostre estat d'ànim i les ganes de llegir que tingueu.
Pel que sigui tenia ganes d'adreçar-me a vosaltres, als que esteu a l'altra banda, els guies, els xerpes…conduint els relats, ja escrits, publicats amb la vostra decisió!
Una salutació!