parlant de... Neruda

Completament dacord. De fet, la meva profe de català, sempre diu: no cal que intenteu qeu rimin els versos, peruqè això ja no està de moda. La poesia contemporania ja no valora aquesta caracteristica.
A mi, Pablo Neruda m'encata, i he llegit força sobre la seva obra. "Veinte poemas d eamor y una canción desesperada".
M'agrada molt la conclusió final, i els versos del mig, per demostrar que si no hi ha rima, no vol dir que el contingut sigui molt bo.

I ara, una pregunta personal: com t'ho fas per produit tant ??? Publiques molts textos en un dia!! Això es fantàstic!
MoLi.

...amb tu i amb el Becari!

No empresonem la poesia! qui s'expressi millor amb rima que ho faci i qui la senti córrer en llibretat que la redacti al seu estil.

Ja et vaig dir l'altre dia que eres el meu Neruda, i veig que per aquí hi ha més gent que ho pensa. I no, no és una flipada. Què passa, que tots els grans poetes han d'estar morts? doncs aquí tenim molts exemples que això no és així, i per mí, un dels més clars ets tu, Capdelín.

Uns forta abraçada i mil tones de màgia!

es Deu omnipotent, i una cançó deseperada, i 20 poemes d'amor...i qué se jo!!! i rima amb "batuda" (l'olla...je je) que vol dir "operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l'era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla"....i aixó és el que fa el tal "batuda", vull dir Neruda, separar el gra de la palla, separ-se de la mediocritat..... igual que fas tu.

records