paraules?

Un relat de: perunforat

Paraules...
Paraules perdudes, trobades, amagades...
Paraules sinceres, mentides, absurdes...
Paraules que són, altres que no són.
Acompanyades de silenci, música, plaer;
solitàries que es reciten per un mateix,
paraules que enamoren,
que s'impregnen de màgia,
es mullen de pòlvora,
exploten amb una mirada,
ballen al ritme de dos cossos,
resonen en eco per recordar-les,
expliquen un conte...

Paraules, tan sols paraules...
Que si s'acompanyen d'una mà que t'apreta ben fort
llavors les paraules són, altres deixen de ser...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

284 Comentaris

94848 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/