PA-HÍS, PAHÍS!!! (6ª entrega)

PA-HÍS, PA-HÍS!!!
Farsa/serial relataire amb un punt d'allioli

(6ª entrega- " Segon i tercer plats de l'àgap polític")


"I ara, vosaltres allunyats per les ones hertzianes, però ben a prop en el sentiment, tindreu el plaer d'escoltar al senyor PIT... I diem senyor, perquè ell, fent honor a la seua ideologia, moltes vegades ho ha repetir, refusa el tractament d'excel·lentíssim..."

"" No hi ha dogmes, camarades...!! Ens cal, companyes i companys de lluita, deslligar cadenes, desfer-nos de vells lligams....
Si descordeu els pits de la llibertat... Què veieu, camarades companys..?. Unes mamelles enormes, exuberants, majestàtiques... -amb perdó del senyor rei i de la senyora Pat, ací present!- Unes mamelles que poden donar-vos llet...Una llet que envasen fora la nostra geografia... He dit llet? Què dic llet? Menjar per a tot un poble... El nostre poble, companys camarades...!!! Volem llibertat descordada; que no estiga oprimida ni subjectada per corsés... Cap element subjectador.... I lluitarem, amb barricades si cal... perquè la nostra idea puga mostrar-se nua, en pilota picada... a tothom i totdona!, benvolguts seguidors de la llibertat dels pobles...

Jo sí que ho sé.
I tu, ja sè que ho saps.

La veu, oberta al vent
no s'ha cansat de dir-ho.
Mai. I no ens hem quedat callats.
Furgant el mur tancat.
fins foradar-lo!
Talment com un toll d'aigua
format per la pluja poc a poc
neix la força
que ens empenta.
Anirem als llindars
d'aquella platja incerta.
I allí, al seu recer,
aixecarem càntics i torxes.
I ens menjarem
Entrepans amb llonganisses.

Jo sé que ho saps.
Nosaltres ho sabem!""

" Apoteosi.... aplaudiments....aldarull i crits de "torero!, torero!"....que vostès oiran a les seues cases..... I només ens resta acomiadar-nos, doncs anem a cobrir la notícia de les lletres, aquella que està tenint lloc al saló contigu, el "Saló Argentat".... Mentrestant, els deixem amb la nostra sintonia...."

*ANOTACIONS DE L'AUTOR (PER COMPLETAR L'ACTE)
El polític dretà, dret, es passeja amunt i avall, nerviós. Està acabant de composar el poema-cançó que utilitzarà en la pròxima campanya electoral als barris marginats. Està segur que, amb ell, una part dels vots anirà a caure a la seua llista, de la qual és cap. Ha volgut fer-lo amb tota la senzillesa que precisa per fer sonar la fibra sensible del cor més dur i pedregós, i certa cadència tendenciosa sublimada amb una certa dosi de condescendència amable. El titularà, "A casa meua" i serà així (potser algunes variants que li propose el corrector d'estil del partit, el milloraran):


Som pobres/rics
a casa meua.
Fem vacances a la platja
quan ens ve de gana...
escoltant les ones
amb dos caragols de mar
un a cada oïda.

A casa meua
som pobres/rics.
Ens cruspim les llagostes
sucant el pa
ben dur d'ahir,
-que bo!-
a la sobra de l'oli
d'una foto de revista.

Som pobres/rics
a casa meua.
I mengem a la carta.
Qui treu l'as d'oros
-perdoneu el recurs!-
pot empassar-se
l'únic moniato torrat
que hi ha a la taula.

I sort que en tenim,
-a casa meua-
de tenir cartes.
I sort que en tenim
-a casa meua-
de fotos de revista
de la llagosta.
I moniatos
-escassos-
per torrar,
a casa meua.

I a casa meua
sort que en tenim
de caragols de mar...
I a més a més
-a casa meua-
d'una grandària
que no se'ns escola
per l'orella!

I quant que en som
de feliços,
a casa meua!

Silenci absolut. Només s'escolta, al final de la sala, una veu:
- A mamar! I a cagar! Ara bé, amb una certa dignitat i respecte al medi ambient!


* ALTRA NOTA.- La transcripció pot semblar de vegades incomprensible; d'altres és exacta. L'autor s'excusa: no és culpa seua. Al final, com a certes novel·les de misteri, el lector descobrirà l'assassí... Vull dir, el perquè d'aquest fet. (Ara, amb molt de tacte, sense que el lector se n'assabente -quasi d'incògnit-, l'autor utilitza el recurs de la intriga, "aussimêmeaussitôt"" vàlid a una farsa -sobretot si és per entregues-)