On...

Un relat de: Moixaina

Un raconet enmig dels móns...

on la màgia faci llum...
on qualsevol nit pugui sortir el sol...
on els grills cantin amb veu greu cançons avellutades plenes de melangia...
on hi hagi allaus sobre l'arena de la platja...
on els rellotges de sorra siguin de mercuri...
on el vidre es pugui menjar i sigui ben dolcet...
on flotin els ocells sobre els pobles...
on el cel sigui una gran pantalla...
on la imaginació es desbordi per les finestres de totes les cases...
on la música es faci amb tots els dits del cos...
on les mirades facin poesies...
on els llençols xiuxiuegin paraules tendres...
on pugui comptar fins a descomptar-me les carícies...
on inventar nous mots per a descriure allò inimaginable...
on desvetllar-se i endormiscar-se siguin el mateix instant...
on viure intensament per a tenir records de ferro...
on bufar ben fort per a fer una bombolla on hi capiguem tots dos...
on em pugui perdre en el teu cos...
on la gana s'alimenti de petons...
on...

Comentaris

  • On...[Ofensiu]
    Arbequina | 29-10-2006

    on tots els ons del mon hi càpiguen, tots, inclús els contradictòris, els paradoxals... però on només cadascú gaudeixi dels seus ons sense que els altres el molestin...
    El teu poema m'ha recordat que tothom te una utopia...m'ha agradat llegir-lo.

    Una abraçada.

    Arbequina.