Es fum d'ahir.

Un relat de: Moixaina

Borraré tota petjada de la teva pell
la flaire de nuesa poruga
les carícies ocultes de la matinada
tot minç record de la teva presència
del teu esperit fugisser de s'hora baixa.

Estiraré els dits dels peus
fins a fer-te fora del meu cos
fuetejant la remor del teu pas
deixant la porta fermada a la tendresa
per veure't patir lluny de "nosaltres".

Penso en les fredes absències
aturades per cartes plenes de gargots
tacades d'oli d'una torrada mal sucada
i encara amb molles dins el sobre
que queien al portal quan l'obria neguitosa.

I voldré mirar-te al rostre algun dia
un dia remot dels mesos càlids
sense ennuegar el meu gest
com ahir, en un concert d'ulls inflats
ocults en la penombra de la memòria.

Un dia remot...
si encara et sento respirar entre les ones.



Comentaris

  • un relat[Ofensiu]
    instants | 13-02-2006

    amb moltes imtages distants però alhora sinceres i properes , una bona barreja de ràbia, tristor i de trencament... potser demà?

    Apa Salut i una abraçada.

    Pau

  • Yuna | 11-02-2006

    Molt trist, ple de sentiment.. m'agrada el teu estil, fàcil i àgil d'imaginar..

    ¶:)