Opi d'0pus ( I )

Nyeeec... obro la porta de Santa Maria del Mar, apago el mòbil, camino feixugament però sense arrossegar els peus, em deixo enlluernar per la calma absoluta, sec en un banc que fa de balança sense arribar a enlairar-me i trec la llibreta disposada a inspirar-me en aquest espai de silencis antics.

Uns instants després observo sorpresa el que sembla una trobada poc casual: dos, tres, set, deu persones i més, es besen i s'abracen amb els seus millors vestits, cabells engominats, sabates lluents, matrimonis encartronats amb nen de pantalonet i mitjons blau marí fins al genoll.
Rosses tenyides i rosses de debo, taconets, punxes, bufandes al coll, de quadres i de visó, "castellano fino" de cognom català...
Cada cop més i més, un banc i un altre, i després de la misa, "¿vendrás a la cenaaaa???"
Burgesos vells amb bastó i immigrant, un a cada braç, "si fa no fa"...
Consellers, empresaris, tot ple d'homes grisos.
Alguns turistes extraviats de la ruta shopping s'ho miren amb distància.
L'orgue fa proves de fons i les trepitjades dels tacons frisen sobre la catifa vermella.
Algún guardaespatlles.
I tots, i totes, units per un pin de plata a la solapa de l'americana, un símbol identificatori que brilla entre els seus somriures.
"¡¡¡Cuando la guerra la quemaronnnnn, en-te-ra!!!"
+ senyora amb abric de pell i carxofa al cap.
"Estos son más duros Juaaaan, venga, un poquito de por favor." (Parlant dels bancs, se sobrenten, oi?)
Auxili!!!!
M'han envoltat i tots a la una s'han alçat mentre a l'altar canten. I ara parla el mossèn, fent gran esforç per fer-ho en castellà: eucaristia per celebrar el 75è aniversari de la Fundación Husa, fundada pel pare de J.G.
Comencem a lligar caps.
Jo també m'he alçat i m'he refugiat en un altre banc, així els guaito sense sentir-me empresonada.
Aire.
Més aire.
Imagineu de qui estic envoltada?
N'hi ha que arriben tard, a d'altres els sona el mòbil impertinentment, no l'apaguen, surten a fora per parlar, els negocis, ja se sap!!!
Les llars de l'alt Pedralbes deuen ser buides.
Els homes són lletjos, les dones intenten ser barbies.
"Queridos hermanos, amémonos todos, Dios es amor. "
Veu de franquista repicant als murs.
Em sento en una butaca de cinema amb els personatges actuant al meu voltant!
M'està agafant riure... apa, resisteix, no puc més, he d'esclafir una micona, aix, hi hi hi...
Colla de lladres, estic en una misa en pro de l'especulació salvatge!
i una dona humil, molt humil, del Xino potser, passeja entre sant i verge, il.luminada per la llum roja de les espelmes.
"Levantemos el corazón!"
I el cul, com ones arremolinades, efecte domino sense caiguda.
I un murmuri del carrer, unes veus sentades rera la gran porta de fusta. Un gat miola, agut.
Però s'ho creuen?
N'hi ha que han llençat els genolls al terra, la mà al front, la corbata penjant.
"Padre nuestro que estás en los cielos... no nos dejes caer en la tentación"

Un gran rumor de boca tancada ho omple tot:

Amén.