SMS

Va empenyent
Fa molt que no escric
Torn vell i no precisament bell
Pos més seny però no em faig savi
Plou i em pos melancòlic
Com vas tu?
Content de saber de tu, 1 quadro!
+
Fa fred també devall aquesta ombra
d'arbre tan bonic que fins ara m'arrupava...
I jo venia sufocat...
Quin mal de cap...
Qué no se'ns nublin els ulls...
Esper + notícies.

"Si la mar tingués baranes...
prou sabria on cercar-te..."
Conèixe's el Fill del Mestre?
Besets...

Qui ets?
Ets na Moixa?
Crec que si conec aquest fill del mestre.

Per què mai te'n recordes de mi?
Un dia pujaré al remolí de les ones
vindré i t'agafaré la mà
perquè m'expliquis
com m'estimes
i com m'odies

Pq no tenc es teu n. de telef!
El com t'estim i com t'odi
seguirà enterrat sota les ones
d'aquest mant d'aigua i espuma
que és casa meua.
Un beso de nata

Si és de nata és dolç.
Segueixes escombrant sota la catifa
perquè l'amor no somrigui
i l'odi et deixi tocar 3 acords
abans de fugir
amb el somni.

Fugis amb la barca
cap a mar,
desafinats
I una pinzellada
amb una llàgrima eixuta.
Tenc el cor fermat
amb fil d'agulles.
Ara, ja no hi ha tempesta!
Ara, un beso de freses...

Són mots ensinistrats
per a fer literatura?
O sentiments escupits
a la pantalla del mòbil?
Jo et faria un bes
de cotó fluix
i mossecs.
+
Sense tempestes,
com ho fas per viure?
Jo tinc llampecs a les venes
i trons entre els dits dels peus.
Ara, et trec les agulles
amb els llavis...
Fa mal?

Jo hi tinc colca tempesta
entre els dits dels peus
i als fruits naturals
Però també núvols blancs
i un cel blau...
també va molt bé
per viure!
Les agulles són
per no perdre
les rels.

Sé que ja no em diràs
de quin costat cau la pluja
Perquè l'aixopluc de ca teva
està fet de records,
si me'ls dones
et mulles...
Quan vens a fer un te?