Amant novell

Un relat de: Moixaina

Deixava caure el dit
suau, dansant
sobre el molló de la seva panxa
Ella em somreia rera la rojor de la vergonya
i deixava anar petits cargolets de lletres
entre silenci i silenci...
La llum de les 7 entrava pels porticons
fets de somnis rodanxons
i de petits records de pa de pessic
Les passes dels veïns ens tornaren
al coixí rebregat que queia,
a cada abraçada
a cada sacsejada de tendresa...
Es calçà els mitjons d'una nit
es mirà al mirall del meu rostre
que defugia dos parpelles,
dos preguntes
i la por que porta el dia.
La tos la va portar a la música
"Mai t'he dit que al teu melic neix la cançó?"

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer