Ombra nua de claror

És com una representació simbòlica del que captes de l'entorn, en el sentit de cosa desconeguda, indiferent o que infon temor.
El títol és cridaner.

Dibuixant sensacions entre les ombres.
Les vas evocant, intentant desxifrar els missatges amagats en cadascuna d'elles.
Ho fas amb un ritme constant i suau alhora, com un murmuri intern...
M'agrada com arriba el poema, profund i misteriós, que ens envolta amb una abraçada fosca i uns ulls que gosen mirar molt dins nostre.
Realment no existirien les ombres sense la claror i la claror sense les ombres, potser a la fi formen part en essència d'una mateixa cosa.
Sempre m'acabo enfilant a la parra, ai, no ho puc evitar...
M'has fet pensar molt i això m'agrada...

Per cert el poema fa conjunt amb la teva fotografia, suggerent, misteriosa i preciosa.
Una mirada que diu moltes coses.

Una abraçada Laura!