ILION / OLYMPO - quan la ciència ficció esdevé Literatura amb majúscules -

Si avui en dia hi ha un autor de ciència ficció viu que mereix estar en l'altar dels més grans sens dubte és Dan Simmons. El que ell ha fet per dignificar el gènere donant-li estructura i profunditat pocs autors ho han fet.

Però, qui és Dan Simmons?.

Dan Simmons va néixer a Peoria, Illinois, l'any 1,948. Durant divuit anys va ser professor de joves superdotats. L'any 1.985 obté el premi World Fantasy Award per La cançó de Kali,a la que seguiran Els vampirs de la ment (finalista del W.F.A. i guanyadora del Bram Stocker Award i el Locus), Un estiu tenebrós, Els nens de la nit, Els focs de l'Edèn (premi Locus) totes elles del gènere de terror. També escriu novel·la de misteri com El bisturí de Darwin, però és la ciència ficció la que li aportarà el seu major èxit.

Les quatre novel·les conegudes com Els cants d'Hyperion van consagrar-lo com un dels millors autors de ciència ficció. La trama segueix l'estructura dels Contes de Canterbury de Chaucer i s'inicia amb Hyperion (premis Hugo i Locus l'any 1.990) seguida de La caiguda d'Hyperion (premi Locus el 1.991 i finalista dels Hugo i Nebula del mateix any). Han de passar sis anys abans Simmons no doni per finalitzada la tetralogia amb Endymion i L'ascens d'Endymion (guanyadora del premi Locus el 1.998 i finalista de l'Hugo).

Però el que ara ens ocupa es l'aproximació a aquest díptic impressionant que és Ilion/Olympo.

L'argument gira entorn de tres eixos perfectament diferenciats:

Per una banda hi ha la guerra de Troia segons la va explicar Homer reconstruïda pels posthumans elevats a déus a l'Olimp i amb un testimoni d'excepció l'escolàstic Thomas Hockenberry qui trasbalsarà de manera decisiva els esdeveniments incitant als homes a enfrontar-se als deus i convertint-se en amant d'Helena de Troia.

En segon lloc ens trobem als Moravecs éssers mecànics que fa temps van desvincular-se dels humans i que viuen en el sistema solar. La seva missió consisteix en protegir els planetes i evitar possibles cataclismes. Dos d'ells ( en Mutuant, admirador dels poemes d'en Shakespeare i en especial de l'obra La tempestat, i l'Orphu, que té predilecció per La recerca del temps perdut d'en Proust) aniran a Mart per descobrir que és el que està posant en perill l'estabilitat qüantica del planeta. Allí trobaran una raça d'éssers que veneren uns grans monòlits amb el rostre de Prosper.

Mentre, a la terra, els darrers humans viuen ociosos i feliços totalment aliens al que està passant. Un d'ells, l'únic que ha après a llegir, els farà qüestionar-se els seu mon i la seva suposada immortalitat. Tots ells descobriran horroritzats que existeixen per ser aliment de Calibàn, però que tenen una oportunitat de canviar les coses, encara que el preu serà molt alt.

Fins aquí podem explicar sense revelar dades massa transcendentals. No hem d'oblidar, però, que tant sols estem la primera part del primer volum. En el nostre país la novel·la s'ha publicat dividida en quatre volums amb les consegüents molèsties a l'hora de llegir-lo, doncs realment tant sols ni han dues.

Simmons aconsegueix en tant sols tres-centes planes introduir-nos a Shakespeare, Proust, Twain, Welles i Homer en clau de ciència ficció, i no ho deixarà aquí. Al llarg de tota la historia podrem trobar altres referències a autors (Virgili, Lovecraft, Freud, Voynich…) i obres (La tempestat, L'Odissea, La Eneida, La màquina del temps, Els mites de Chutlu, El manuscrit Voynich…) sense perdre en cap moment la pròpia identitat i l'interès en la historia.

Però no només hi trobarem referents literaris, també ni han de científics i, això sí, explicats amb prou claredat perquè un lector profà pugui entendre'ls. Els forats brana, els conceptes qüantics, la teoria de les cordes i la possibilitat de que coexisteixin universos paral·lels en temps i espai.

Tot plegat un compendi d'erudició per part de l'autor explicat de la manera més divertida possible, doncs en cap moment tens la sensació de que estiguin donant-te una lliçó, ans al contrari, vius el llibre com una aventura constant.

(Tant sols una queixa: no hi ha traducció al català, però ja se sap que en temes de ciència ficció el nostre país en va escàs. A veure per quan una editorial s'arrisca a publicar-ne).