Oh, dolces fades.

Feu la rotllana més gran,
oh, dolces fades,
per que pugin dansar fins
la matinada els homes
i dones dels prats, sovint
oblidats pels cavallers.

Canteu fins l'instant primer,
oh, dolces fades,
quant el sol ixen banyi-hi
amb llurs raigs els cossos nus
dels dansaires esgotats
per la nit a l'exterior.

Danseu, danseu, dolces fades
que la nit fosca es vostra
com el cor de les tenebres.

Balleu sense recança,
oh, dolces fades,
a l'empar de la foguera
mentre les flames encenen
guspires de llum vermella
a la punta de les banyes.

Gaudiu del càlid moment,
oh, dolces fades,
abans la cega ciència
us condemni al silenci
de l'ignorància més cruel,
a l'oblit dels dansaires.

Danseu, danseu, dolces fades
que la nit fosca es vostra
com el cor de les tenebres.

Com cada any renaixereu,
oh, dolces fades,
vestides de tradició,
dins la memòria oculta
dels homes, dones i nens
que ansiegen trobar les danses.

Doneu-nos l'instant suprem,
oh, dolces fades,
unirem els cossos suats
en la pregaria carnal,
invocant-vos altre cop
pel vostre nom terrible.

Danseu, danseu, dolces fades
que la nit fosca es vostra
com el cor de les tenebres.