Oblit

No és aquesta la nit per seguir pensant en tu.
No és aquesta la nit per continuar somiant besos trencats.
Ja no et recordo, mai més.
No ets tu, has mort
de la meva vida, del meu cap.
Ara tan sols en quedaran imatges,
pedaços cada cop més febles
que al llevar-se el sol, es perdran en l'oblit.

Però segueixo pensant...
...en la nineta dels meus ulls,
...en aquella que un dia vas ser.

Ni recordar-te, ni tan sols anomenar-te, no goso...
Perquè aquesta nit només tinc una soga,
ben endins, ben profunda.
Una paraula impossible de pensar,
Un mot que al escriure's perd tot valor..
Que simplement es sent... que m'escanya sota el llençol
I ningú pot arrencar-me'l de l'ànima...
Un sentiment.. que porta a l'interior cada llàgrima
que acompanya aquesta nit tan amarga.

...on ets?

Ja no et busco, ni tan sols espero que apareguis.
No existeixes per mi.
La meva vida? Me la vas robar tu,
i d'aquesta manera,
sol,
trist,
no puc fer més que negar-te,
i repetir-me a mi mateix
que no ets més que una invenció,
que la imaginació farà miques.

Jo et vaig crear,
i de la mateixa manera et faré desaparèixer,
tornaràs a la foscor d'on procedeixes,
per envoltar-me altre cop,
però disfressada de res,
d'una immensa llacuna.

...t'odio, sempre t'odiaré.

I a partir d'ara
només em quedarà tancar els ulls,
tan fort que no en vessarà ni una sola llàgrima.
Mentre et dic adéu,
creient no haver-te conegut mai.