T'estimo

Un relat de: - yang -

Què dir-te? Què dir-te quan ets davant meu? Quan claves els teus ulls en mi... Quan penetres dins la meva ment i em fas esclau, esclau dels meus pensaments... quan em bloqueges... perquè no puc deixar de pensar mai en tu... faci el que faci, sigui on sigui...

Què explicar-te? Què explicar-te que no sàpigues? Que no t'hagi dit... que es pugui demostrar amb paraules... perquè tot em sembla poc, tot és poc per tu... et mereixes molt més del que et dono... i et mereixes molt més del que sóc... molt més que unes simples paraules...

Què preguntar-te? Què preguntar-te quan les llàgrimes em mengen el rostre? Quan em devoren implacablement, quan m'enganyen i em volen demostrar que no hi ets... quan realment només em fa falta tancar els ulls per trobar-te... per veure't tal com et recordo... tal com t'estimo...

Què necessito? Què necessito realment de tu? La teva mirada, quan em demana que sigui prop teu... els teus cabells, que inhalo cada cop que t'abraço, endinsant-me en ells per no sortir-ne mai... els teus llavis, capaços de desfer el gel de qualsevol baralla... els teus sospirs, que m'acceleren el cos, que em tornen boig, que semblen ser paraules, que m'imagino quan penso en tu... el teu cos, un mapa d'on cada dia descobreixo més i només de tocar-lo noto la cremor dels meus dits, de la meva boca... la teva tendresa, capaç d'arrencar un somriure al dia més plujós de tots... el teu coll, que sembla ser testimoni de guerra, ensenyant les seves cicatrius i convidant-me a fer-ne mes... la teva presència, només ella fa oblidar-me de tot, i fa adonar-me de que no em falta res, que tinc tot el que vull... les teves mans, sempre a punt per apretar les meves quan més ho necessito, sempre a punt per acariciar-me sencer, de dalt a baix, una i altra vegada... les teves llàgrimes, quan gotegen poc a poc i les eixugo abans d'una mort solitària... la teva sinceritat, encara que molts cops és més fàcil mentir...

Cada vegada que sents un t'estimo, sempre que escoltes un et necessito, cada cop que pronuncio un t'enyoro... vull dir-te molt més, desitjo transmetre't cada emoció, cada sentiment... demostrar-te que ets molt més que especial...

I dir-te tot això significa que sóc dèbil, que sol no sóc ningú... i que inevitablement, el dia que marxis no voldré acceptar-ho... i espero de tot cor que mai arribi aquest moment...

T'estimo nineta... t'estimo...

sempre que t'escric sento com si em deixés el més important per dir... no has tingut mai aquesta sensació?.. és frustrant.. voler dir quelcom i no ser capaç.. i més sent tu.. qui s'ho mereix tot.. t'estimo... amb tot el que comporta aquesta paraula, tan aparentment senzilla, però tan complicada a la vegada..

Comentaris

  • no tinc paraules[Ofensiu]
    borrokan | 25-02-2011 | Valoració: 10

    guau... m'has posat la pell de gallina, m'has fet venir ganes de plorar perquè t'entenc, perquè m'he sentit igual que tu quan vas escriure això i perquè ara sembla que em falta la xispa per encre'm i poder treure el què tinc a dins... és una sensació molt extranya.
    Én fi, que espero que la teva nineta et valori, perquè està clar que tu a ella l'adores!

    un petonet ;)

  • Aniversari[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

l´Autor

Foto de perfil de - yang -

- yang -

12 Relats

34 Comentaris

17248 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
*..les empremtes d'un somni no són menys reals que les d'una petjada..*

-George Duby-




edu_terralliure@hotmail.com