O tot o res

Res no pot passar, és clar.
No pot ser d'altra manera,
a veure;…

Si un li fum, l'altre li fot.
Ha de passar sempre de tot?!

No caiguis, però,
que podries prendre mal;
tot circula d'aquí en endavant
és d'allò més normal.

Però si reps no hi perds,
hi guanyes, a mi no m'enganyes
i se'm remouen les entranyes.
No de dolor, però… Tot s'ha de dir,
no creguis que és que em facis patir.

No, que va. I ara… On vas a parar?

És un retruc gens malastruc,
plaent… és a dir, adient.

Cony! Que em fot pessigolles agradablement!
Dolces i fresques, ni agres ni espesses...
Espurnes de caliu que dins del glaç hi paren niu.

Contrast! Tot a l'abast...
De la mà, vull dir.
Per tu i per mi.
Oh, sí!
Quin patir!
Qui em va parir??!!