El futur de l'home

És a l'home a qui demano que em permeti mostrar el seu futur. De nou els ulls s'han obert per contemplar la foscúria des d'un indret més enllà del temps, on avui és demà i demà fou ahir, i res han vist del que recordaven. Res de la rigidesa de l'os, la fermesa de la carn i la il·lusió del saber.
Però què és aquest foc que sento, efervescent, sobre el cos reanimat? Oh sí, és clar! No és més que la vida apoderant-se de l'energia que ara li pertoca. És necessari cedir allò que ja no ens és útil a aquells que en puguin treure profit. La solidaritat de la matèria.
Devoreu petites criatures, devoreu en nom de la mare natura que amb les seves lleis us dota de fam i amb la seva justícia us proveeix l'aliment. De nou, sí! De nou triomfa el cuc sobre l'home!
De nou s'obre el teló per festejar la pantomima tràgica de l'home, però els àngels d'ales de còndor ja no la contemplen pàl·lids i esvaïts. Esclaten en joia i canten pels ullals de cuc clavats en sang humana, mentre l'orquestra interpreta inconstant la música de les esferes.
Heus aquest el futur de l'home.
Retornats al fang amorf com el fill bord d'un demiürg errabund que assaja. Destruïts per la vergonya del principiant que intenta desfer-se del mal girbat fruït de la inexperiència.
Jo sóc l'home mort. Fora del temps i fora de l'espai, on avui és demà i demà fou ahir, on aquí és allà i allà és enlloc.
Jo sóc l'home del futur. Tingueu-ho present.