Cercador
A Medusa (una Gorgona també pot ser musa)
Un relat de: Enric Monreal i GrañéDolçament.
Dolç; menut i plaent.
Potent, rebel
i, fins a cert punt,
impertinent.
Alat,
però de certa fragilitat,
de vol de rat-penat
i mirada felina
que al·lucina.
Boqueta de pinyó, com no,
però perlada com ferralla;
polida és clar.
Tot suavitat i lluentor
i Déu ni do!
Qui pogués besar-hi
un abecedari ordinari,
entre llavi i llavi.
Cos menut,
boca perlada,
rialla oculta,
regust a mel (melada),
melena tentaculada.
Il·legal, però tan se val.
Delinquir voldria
si pogués,
si volgués,
si m'atanses,
si m'atrevís...
Qui no ho faria?
Tot talent irreverent.
Tendre, per clavar-hi dent...
Però tan se val!
És fatal;
letal.
Dolç verí,
l'errat camí
per mi.
Per mi,
oh, sí.
No segueixis per aquí.
l´Autor
20 Relats
11 Comentaris
19726 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Nat al 82. Estudiant de filosofia, actor i dramaturg, dibuixant. Interessat per la literatura de terror, fanàtic d'E.A.Poe, H.P.Lovecraft i Stephen King.Enamorat de la bohèmia.