A Medusa (una Gorgona també pot ser musa)

Un relat de: Enric Monreal i Grañé

Dolçament.
Dolç; menut i plaent.
Potent, rebel
i, fins a cert punt,
impertinent.

Alat,
però de certa fragilitat,
de vol de rat-penat
i mirada felina
que al·lucina.

Boqueta de pinyó, com no,
però perlada com ferralla;
polida és clar.
Tot suavitat i lluentor
i Déu ni do!

Qui pogués besar-hi
un abecedari ordinari,
entre llavi i llavi.

Cos menut,
boca perlada,
rialla oculta,
regust a mel (melada),
melena tentaculada.

Il·legal, però tan se val.
Delinquir voldria
si pogués,
si volgués,
si m'atanses,
si m'atrevís...
Qui no ho faria?

Tot talent irreverent.
Tendre, per clavar-hi dent...
Però tan se val!
És fatal;
letal.

Dolç verí,
l'errat camí
per mi.
Per mi,
oh, sí.
No segueixis per aquí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Enric Monreal i Grañé

Enric Monreal i Grañé

20 Relats

11 Comentaris

19726 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nat al 82. Estudiant de filosofia, actor i dramaturg, dibuixant. Interessat per la literatura de terror, fanàtic d'E.A.Poe, H.P.Lovecraft i Stephen King.
Enamorat de la bohèmia.