Només quan dorm

Paraules perdudes en un somni de dolor, arrancades amb la dalla de la vida, i exposades a la llum pels dits inconnexos d'una dama.
Versos que ens pertorben, que aconsegueixen regirar en el nostre interior una mena de record oblidat, com el dolor provinent del part però des del crit del nadó, llançat a aquesta immensitat que és la vida.

Uns petons,
manel

hi ha veritats ocultes dins teu que viuen i ploren els desencisos i l'eterna fugacitat.
I els mots t'arrelen a aquest món indiferent i hostil,
els mots de la supervivència que tant bé coneixem.

M'agrada llegir-te, aparentment inconnexa, però amb distància tot pren sentit i la veu s'alça en un crit valent.

petons, gràcies per aquests versos tan singulars que escrius i t'escriuen.

gypsy

...com olor a terra humida i regirada, com si algú hagués cavat i cavat, buscant un dolor antic que es despertava i volgués mostrar-lo.
És un poema que amaga alguna cosa més, em sembla, perquè hi suma una altra flaire més combativa i isarda, com d'algú que no es rendeix.

SALUT i un bes, poetessa!

Lady Shalot, estripat somni d'amor. Els teus versos, ombrívols, onírics, boirosos. Hi ha un patir de fons, una passió subterrània que m'atrapa i em deixa com com preocupada.
On és el sol?
Viusen en un bosc ombrívol i ple de vida, de petites vides estranyes, que potser potser podrien "guinyar-nos un ull, perquè sapiguem que estas bé.
Els teus versos, misteriosos... de somni, d'un erotisme doloros.
Gràcies!