Només la iaia ho sap

Un relat de: Lluís Pagès
Per quants Nadals l'home haurà de passar
abans no s’arribi a afartar.
Quants sants Esteve haurem de celebrar
per omplir la panxa a vessar.
Quants canalons més hauran de farcir
abans que per fi quedem tips.

Això amic meu només la iaia ho sap,
empassa que ja ve un altre plat.

Quants pica-piques podrem tirar avall
abans d'encollar el primer tall.
Quants encenalls del pernil del de gla
faran el cunyat sadollar.
Quantes tapetes de l’aperitiu
et calen per saber que ets viu.

Això amic meu només la iaia ho sap,
empassa que ja ve un altre plat.

Quants de galets ets capaç de pescar
abans que pilota endrapar.
Quant de pollastre farcit amb pinyons
abans de fer front als torrons.
Quantes vegades podrem buidar el pap
fingint que no ens hem atipat.

Això amic meu només la iaia ho sap,
empassa que ja ve un altre plat.

Això amic meu només la iaia ho sap,
empassa que ja ve un altre plat.

Lletra: Lluís Pagès
Música: Bob Dylan

Comentaris

  • FÈNIX[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 20-11-2016



    M'ha complagut molt el teu comentari del meu poema Xàldiga. Aquest va ésser el primer que vaig penjar al bloc. Fins avui m'ha estranyat molt que ningú hi fes un comentari. Perquè, la veritat n'estic molt cofoi d'ell! tenint en compte que sóc una persona que amb prou feines vaig acabar els estudis primaris. Sempre he treballat de pagès, floricultor i jardiner ara, feina que faig bé, però que no m'omple ni em motiva gaire.
    No sóc pas persona religiosa, gens ni mica! Espiritual si. No m'agraden els dogmes i penso que les religions en un futur hauran de desaparèixer per tal d'assolir d'una, vegada per totes, la pau al món. Crec en Déu, si! Però no pas en el Déu que ens han volgut imposar. Jo defineixo a Déu, posant-te un exemple, com el mar i nosaltres som les gotes d'aigua que el conformen. O sigui, que jo , tu, ell, tots som Déu! Algun dia, ciència i espiritualitat es retrobaran i llavors l'ésser humà esdevindrà un ser elevat amb "xàldiga". Mercès per fer pujar la meva autoestima amb un comentari tant meditat com el teu.

  • FÈNIX[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 20-11-2016 | Valoració: 10


    Ah! oblidava dir-te que m'estimaria més que no esmentis d'on s'arribat aquesta informació. Doncs com pots veure hi sur la meva foto i vull continuar passant desapercebut com fins ara. Mercès!.

  • FÈNIX[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 20-11-2016 | Valoració: 10



    I el dia que la iaia ja no hi sigui, tururut! tot s'ha acabat. Jo, d'ençà que va morir la mare, ara fa tres anys llargs, el Nadal ja no és Nadal. El segon dia de Nadal (Sant esteve) com deia ella que era del Maestrat, tampoc!. La generació de les nostres mares, les d'abans de la guerra, és la darrera en celebrar el Nadal com s'havia fet tota la vida. El teu poema reflecteix molt bé aquestes mares-iaies que passaran a la història com meres figures de pessebre.


    D'això. Et volia dir, ja que he dius que ets col·leccionista de llibres antics de química i física, que abans d'ahir, vaig veure que a la tenda de llibres de segona mà i antics "FÈNIX" del Canonge Baranera, 99 de Badalona. Tel: 637227469 hi havia uns quants munts de llibres vells d'aquesta disciplina. Aquesta és troba a 10 minuts caminant de l'estació del tren o del metro Pompeu Fabra. Tant si vens d'un lloc o altra, cal passar pel comercial carrer del Mar que va de la platja a l'Ajuntament o de l'Ajuntament a la platja si vens en metro. És bo de trobar. Aquesta llibreria la regenta un xicot, poeta i que obre quan li rota dels dallonses. Per això et recomano que truquis abans o escriguis a llibreriafenix@gmail.com. Sort!

  • No és que ella...[Ofensiu]
    9Josep | 29-08-2016 | Valoració: 7

    No penso que sigui que: la iaia és la única, i només, que ho sap.
    Oh! Es que era, tot i que encara es viva, l'única que se'nrecordava.

  • No hi manca res[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-02-2016

    en aquest suculent dinar de Nadal.
    Jo afegiria que només la iaia sap les hores que s'ha passat a la cuina preparant-lo.

    Tens un estil amè i fàcil de llegir.

    Gràcies pel teu amable comentari. Què més voldria jo que el meu senzill poema recordes els de Martí Pol?
    Fa dies que volia contestar-te però circumstàncies familiars negatives m'ho impedien.
    Una abraçada, Lluis.

  • Cançó de l'engreix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-12-2015 | Valoració: 10

    Si senyor, una cançó de menjar, i del bo, i de l'autèntic dinar de Nadal! No t'has deixat res. Espero que ja hagis fet la digestió i que tot hagi anat bé (amb permís del cunyat de la CUP). Una forta abraçada, Lluís i que passis unes bones festes! Ah, records a en Bob.

    Aleix

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

143 Relats

152 Comentaris

125929 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.