No vull tremolar més

Un relat de: noroc

Tinc fred.
Em poso al llit i encara tremolo.
Hi faltes tu, el teu cos
ara una mica més voluminós
però igual d'atractiu i seductor.

Tremolo de fred
però també de dolor
al pensar en la teva pell
que encara no puc tocar,
ni besar, ni llepar, ni tans sols mirar.

Són aquestes les sensacions d'algú que t'estima
o d'algú que simplement et desitja ?
Sens dubte, les dues coses,
perquè algú que estima
és algú que també desitja.

Desitjo amb deliri estar entre els teus braços.
Desitjo amb deliri acaronar-te, besar-te
i fondre'm en el teu cos.
Desitjo, sobretot, que tu també em desitgis
i així no tremolar mai més.

Comentaris

  • Ui, la valoració...[Ofensiu]
    angie | 02-01-2006 | Valoració: 8

    no valoro normalment, però al ser el primer comentari......

  • Desitjar i estimar.....[Ofensiu]
    angie | 02-01-2006

    per a no tremolar. Mmmm... una contradicció meravellosa que s'arrissa com un rínxol infinit.
    Un poema molt ben construït i gens pretenciós.

    No recordo haver-te llegit fins ara, però ja t'he descobert...

    angie