Mentir per plaer o per necessitat

Aquesta nit has posat la teva mà sobre el meu pit. Ho has fet delicadament, amb molta tendresa i no saps com t'ho he agraït. He sentit l'escalfor dels teus dits al relliscar per damunt d'aquesta part del meu cos, tant sensible i que tan t'enyora. Ha estat només un instant, no t'has atrevit a més, ha estat com un passar de llarg però que ha deixat una intensa petjada plena de passió i de desig. Ha estat tant suau el teu tacte però tan intens a la vegada que m'ha omplert de felicitat, he sentit una plenitud que feia temps que no experimentava. Tot seguit, també amb molta tendresa i amb una actitud protectora, m'has agafat per la cintura amb els teus dos braços i així hem passat la nit, un al costat de l'altre sabent que ella era allà, molt a prop, mirant-nos. Avui, però, això no t'ha importat. Saps molt bé que ella està jugant amb tu, almenys fins fa uns dies perquè ara potser s'ha enamorat del teu cos, que diu que no troba gens atractiu, i de la teva persona, el caràcter de la qual també diu que no li agrada gens. Com pot dir tot això i després anar-se'n al llit amb tu? Crec que n'està enamorada. O això o li agrada patir. A quin joc està jugant ? Al de la mentida, sens dubte. Però a qui està enganyant? Fins fa uns dies a tu però també a mi i, sobretot, a ella mateixa. S'enganya pensant que aquest joc no té data de caducitat, s'enganya al pensar que et tindrà per sempre. Potser com a amic sí però no com a amant. Espero que algun dia no tinguis el desig de fer sexe amb ella. Espero també que algun dia no em respectis tant i gosis a tornar a posar la teva mà sobre el meu pit. I no només això sinó que espero que algun dia gosis a fer-me l'amor. Ho desitjo tant, necessito tant sentir-te a prop, tocar-te, besar-te, acariciar-te, que això d'avui ha estat tan real que quan m'he despertat he tingut la necessitat d'abraçar-te i dir-te: gràcies.