Foc de dia i de nit

Un relat de: noroc

De dia i de nit
el cor palpita insistent.
Em recorda que existeixes,
que hi ets.

Tanco els ulls i et sento.
Ets aquí, molt a prop,
però et noto lluny,
molt lluny.

Angoixa, ràbia, dolor
és el que em transmets
quan penso en tu.
I quan et veig el meu cor es torna foc.

Crema amb força,
Les flames s'estenen per tot el cos.
S'apoderen de mi. Es transformen en passió,
sentiments que no puc amagar.

Quan desapareixes del meu davant
es calmen però no se'n van.
Sense jo poder-hi fer res
persisteixen de dia i de nit.



Comentaris

  • laia | 14-12-2005

    carai...quin sentiment, poema amorós, oi?

    ara en llegiré més de teus...