Gairebé ni ens coneixem

Un relat de: noroc

Els teus ulls em miren indiferents
i els meus ho fan amb desig.
El teu cos es manté seré
i el meu tremola quan et veu.

Ni sospites que et vull tenir
algun dia entre els meus braços
per sentir-te ben a prop i
dir-te a cau d'orella que m'agrada el teu somriure.

Penso en tu dia i nit
esclava del meu anhel
per saber si algun dia
el destí farà que et fixis en mi.

Desconeixes el que jo sento
però és tan intens que potser ni te sentit.
Gairebé ni ens coneixem
però el meu cor batega trist.

La esperança em manté viva,
el somni desperta,
la passió fogosa
i el desig plena de neguit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer