No tot és el que sembla.

Un relat de: Asnod

Tots els meus companys han mort en l'anonimat, se que jo sòc el següent de la llista. Em queden unes décimes de segon abans de desaparèixer inevitablement i estic rememorant totes les sensacions de la meva vida...
Vaig crèixer en un entorn estable envoltat d'altres individus com jo, no ens podiem queixar ja que formavem part d'una comunitat força extensa però tots ens portavem bé. Mai discutiem ni ens barallavem, és més, no coneixiem l'odi racial, el color de la pell dels demés ens era indiferent. La societat de consum ens era totalment desconeguda, vivíem enmig de la naturalesa assaborint plenament el dia a dia, privats de comoditats però feliços amb la nostra condició. Erem una mica sedentaris, cosa que es reflexava en l'alt índex d'obesitat, però com ja he esmentat abans els prejudicis no eren un problema. Períodicament un misteriós núvol de color blanc cobria la nostra població, més d'un cop em va agafar desprevingut i una fina capa de polsim queia damunt meu i m'empastifava el cos, era una sensació agradable. No tot era tan idíl·lic, alguns companys es queixaven dels atacs dels insectes, de la molestia que els hi provocaven les mosques i els mosquits, jo mai vaig tenir cap problema d'aquest tipus. De quan en quan mantenia llargues xerrades amb els meus congèneres sobre el clima i alguns cops els més vells mencionaven un fenomen anomenat calamarsada, encara que intentaven evitar el tema perque els hi portava mals records. Manteniem una existencia apacible i bucólica fins que va arribar el fatídic dia en que tot va canviar. Primer vaig pensar que simplement ens estavem mudant cap a una altra contrada, i sense donar-me compte ja estava dins d'un camió immens, els meus companys em deien que no patís que anavem cap a un lloc més acollidor però em costava creure'ls. A partir de llavors els meus records s'entremesclen amb el patiment, sort que els meus germans i jo feiem pinya. Els hi dec molt, mai es van separar de mi, ni en els pitjors moments. No puc pensar sense confondre els moments que es van succeir, sols se que sense donar-me compte ja estava dins d'una cambra molt fosca on hi feia força fred, en aquella masmorra es barrejaven tot tipus d'olors que m'esgarrifaven. La majoria dels meus germans havien desaparegut sense deixar rastre i la por m'anava envaint gradualment, sort que anavem ben abrigats sinó hauriem agafat una bona pulmonia. Més tard ho hagués pensat doncs quan ens tragueren de la gélida presó començaren a despullar-nos i a separar-nos en grups de dotze. Després d'això ens van portar cap a una mena de plaça blanca i ovalada i allí va començar l'infern. El temps passava lentament fins que vam sentir un gran rebumbori, tot seguit una gran ombra fosca ens va cobrir parcialment, i quan es va esvair vam descobrir aterrits que un dels nostres germans havia desaparegut. L'escena es va repetir deu vegades, i en un obrir i tancar d'ulls la soletat era la meva única companyera. Ja veig com s'apropa el meu cru destí i em porta cap algún lloc desconegut, és una llàstima que fins al darrer instant no m'hagi donat compte del que està passant realment, adeu.
....
- Bon any nou! - Crida un infant mentres mastega l'últim gra de raïm que li quedava al plat. Per un moment té la impressió de que algú s'està queixant dins de la seva boca però sap que això és impossible...

Comentaris

  • JO INTERPRETO[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 29-03-2005 | Valoració: 10

    QUE ÉS RAÏM.
    la foto que és?
    un vaixell que s'enfonsa?
    el fill del nessie?
    o una gondola?

  • incògnita[Ofensiu]
    edgar naúj | 19-03-2005 | Valoració: 8

    M'hauràs de perdonar, però no he acabat de desxifrar si parlaves del raïm o d'una balena com la de la foto, però és clar, les balenes no es mengen, no? Ja, ja. Una abraçada.