Un somni i un eriçó

Un relat de: Asnod

Fa uns dies vaig somiar que estava a casa contemplant un eriçó que hi havia damunt de la taula de la sala d'estar. Estic parlant de l'animaló que viu a terra ferma, no del eriçó de mar, que és conegut també com a garota. M'enrecordo que pronunciava una lletra i el bitxo m'imitava. Li deia "aaa!" i ell ho repetia entusiasmat, i així successivament amb totes les vocals, els dos acababem rient de l'absurditat de la situació. Va ser un somni molt divertit, i tot just aixecar-me vaig sentir la necessitat de tenir un eriçó com animal de companyia. Cercant informació sobre el tema vaig descobrir que realment és complicat mantenir en captivitat una bestiola d'aquestes, viuria menys que una neurona en els programes televisius que fan a altes hores de la matinada. Així que Vaig decidir apadrinar-ne un que visqués al bosc, el visitaria regularment i li ensenyaria les virtuds que tenim els humans com a èssers extremadament intel·ligents. Frissava perque arribés el cap de setmana, agafaria el cotxe i visitaria els boscos més propers, a uns vint quilómetres de la meva llar, en busca del eriçó que posteriorment personalitzaria. I així, al arribar el divendres, vaig agafar l'equipatge necessari per iniciar aquesta petita aventura, feia molt de temps que no estava tan il·lusionat, buscant la trascendentalitat en quelcom aparentment insignificant...
No em va costar gaire trobar el meu futur deixeble, tot movent fullaraca seca i després de que em mossegués un escurçó enrabiat, vaig donar amb una petita bola plena de punxes. El vaig saludar entusiasmat, però el maleït animal no mostrava gaire interés vers la meva persona, s'entretenia buscant alguna presa sota les roques més properes. Vaig obrir la motxila que portava i vaig treure un grapat de llibres de temàtica variada, gramàtica bàsica, matemàtiques per principiants, protocol domèstic, etc. Sabia que em serien d'ajut per acomplir l'objectiu que m'havia proposat, però si volia que aquell minúscul èsser s'interesés per la humanitat era convenient començar pels origens del coneixement racional, i quina millor manera que amb les idees que havien conjecturat els grans pensadors de la historia, així que vaig començar a llegir en veu alta un volum que recollia fragments de les reflexions dels filòsofs més representatius. L'eriçó em mirava amb cara d'indiferència mentres rossegava un grill moribund, llavors vaig pensar que educar-lo seria una tasca molt complicada, com podia pressuposar que estaria disposat a escoltar-me perquè si?. Després de passar tres hores intentant captar la seva atenció vaig arreplegar els llibres que havia tret de la motxila, "per avui ja n'hi ha prou" -vaig pensar- "en un sol dia tampoc puc extreure cap conclusió definitiva sobre les seves capacitats per apendre". Sincerament, no sabia fins quin punt es mostraria col·laboratiu, però la meva força de voluntat era inmensa, volia fer realitat la màgia d'un somni fantàstic, desitjava domesticar aquella bestiola com si fòs un fill perdut enmig de l'escala evolutiva. Abans de marxar li vaig fer una marca al cap per evitar confondre'l amb algún altre individu de la mateixa espècie que visqués per aquella zona, em va respondre amb una mossegada al dit gros de la mà que vaig interpretar com un signe de desaprovació...
Els següents dies que el vaig visitar van ser entretinguts, i encara que no mostrava cap tipus de progrés jo m'ho prenia amb entusisame. Els moments que compartia amb ell eren divertits i surrealistes, una regressió al misticisme de la infantesa, quan tot era nou, apassionant i desconegut. Però ara era jo qui sostenia un llibre a les mans intentant trasmetre els meus coneixements a un altre èsser. Per una altra banda em sentia a gust amb la natura que m'envoltava, els ocells, els insectes, la remor d'un rierol proper, el brunzit del vent sortejant els arbres, tot plegat conformava un descans bucòlic allunyat de les trifulgues de la ciutat. Mentres gaudia d'aquest conjunt de sensacions em vaig acariciar la cara, feia més d'una setmana que no m'afeitava. Potser si em deixava crèixer la barba lliurement em sentiria més vinculat amb el meu petit amic, a fi de comptes els meus pels també punxaven. Gradualment vaig perdre l'interès cap a la meva vida social, a casa cada cop em veien menys, havia desconectat el mòbil perquè els coneguts no em poguessin localitzar i vaig demanar una baixa indefinida a la feina alegant una depressió aguda. El que va començar com una distracció passatgera s'estava convertint en la base de la meva vida, finalment havia trobat alguna cosa que m'omplia els buits interiors, i no era pas l'objectiu inicial, que ara em recordava l'argument d'un conte de fades mediocre, sinó la satisfacció que em proporcionava retrobar-me amb els orígens de la creació, immers en la naturalesa.
Un bon dia, al arribar al bosc en busca del eriçó, em vaig adonar que ja no carregava amb la motxila ni amb els llibres, realment m'havia deixat d'importar el que li pogués ensenyar a aquell animal, no necessitava cap pretext per admetre que em sentia a gust amb la meva part més primitiva, i ell segurament també, la natura m'havia absorbit més poderosa que mai. Mentres em treia la roba i començava a caminar de quatre grapes sentia la veritable llibertat d'aquells que han renunciat a tots els luxes condicionats per la seva humanitat per poder convertir-se en quelcom més autèntic.

Epíleg.

Estàs observant el reflexe del teu rostre feréstec al marge d'una bassa, no pots escoltar una conversa en una llengua que desconeixes, l'eriçó que havies intentat domesticar està parlant amb un congènere:
- Doncs si, com t'estava explicant, aquest pallús ha intentat inculcar-me les idees, els costums i les imbecilitats dels individus de la seva espècie, semblava un sectari convençut de que la humanitat és el millor sistema de vida. Sort que ja estic curat d'espants, res em pot possar els pels de punta...
- Tranquil Jerry, potser sols buscava una mica de comprensió. No et sembla extrany que un humà s'esforcés tant en adoctrinar-te? Vull dir que potser hi havia alguna raó que no podem acabar de compendre, algún motiu de pes que l'ha impulsat a menjar-te el coco durant els darrers mesos.
- M'és igual Timothy, m'és igual. No estic aquí per acomplir els somnis estúpids dels humans...

Comentaris

  • ciosauri | 12-06-2007

    La idea fa gràcia; hi ha frases rodones. Per millorar el text cladria un repàs per corregir-ho una miqueta...