Cercador
No sé si té nom el que tenim
Un relat de: Cau de lluna- Compartir:
Saps quan sents que res és suficient?
Que res és comparable al que sents en vers tot el que l'envolta?
I hi penses
tot s'atura,
tot desapareix...
I hi penses
de forma estranya,
abstracte,
diferent
de totes les coses que es poden pensar
i que existeixen...
Perquè és diferent,
perquè és tan genial que no sé si es pot pensar.
Em costa imaginar-te,
però encara em costa més no imaginar-te.
No sé si té nom el que tenim.
Comentaris
-
Tocar de peus a terra i volar[Ofensiu]Bonhomia | 13-09-2006 | Valoració: 10
Quan jo vaig escriure el meu
relat "Putreafectat" estava força desenganyat del món en què vivim i sentia ràbia i impotència. Em volia desofegar donant la culpa al món occidental però jo també hi visc.
Si la tecnologia i el poder s'estan menjant el món crec que jo mateix sóc un dels culpables de que això passi.
Inspires èxtasi amb la teva poesia. -
Tocar de peus a terra i volar[Ofensiu]Bonhomia | 13-09-2006 | Valoració: 10
Quan jo vaig escriure el meu
relat "Putreafectat" estava força desenganyat del món en què vivim i sentia ràbia i impotència. Em volia desofegar donant la culpa al món occidental però jo també hi visc.
Si la tecnologia i el poder s'estan menjant el món crec que jo mateix sóc un dels culpables de que això passi.
Inspires èxtasi amb la teva poesia. -
segurament...[Ofensiu]ESPIRAL | 23-08-2006
que sí i si et desperta aquests sentiments, probablement, té molt a veure amb l'amor...
molt significatiu. 1petó i gràcies pel comentari.
ESPIRAL.
Valoració mitja: 9
l´Autor
15 Relats
24 Comentaris
15820 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38
Biografia:
Vaig néixer un dia d'octubre a les 5 del matí. La meva besàvia m'explicava que aquell dia hi havia una immensa lluna foguejada penjant del cel i que això em feia ser com sóc. Llavors no li feia massa cas, ara enyoro les seves supersticions.S'ho inventava tot, ella. Ara jo.
Invento personatges i situacions. De vegades les escric, de vegades es perden.
+info
www.calaixdesordenat.blogspot.com