Foto de perfil de Cau de lluna

Cau de lluna

Girona,

15 Relats, 24 Comentaris
13646 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Vaig néixer un dia d'octubre a les 5 del matí. La meva besàvia m'explicava que aquell dia hi havia una immensa lluna foguejada penjant del cel i que això em feia ser com sóc. Llavors no li feia massa cas, ara enyoro les seves supersticions.

S'ho inventava tot, ella. Ara jo.

Invento personatges i situacions. De vegades les escric, de vegades es perden.



+info
www.calaixdesordenat.blogspot.com

Últims relats de Cau de lluna

Últims comentaris de l'autor

  • Cau de lluna | 11-08-2008

    Feia quasi un any que no passava per aquest racó. L'altre dia vaig obrir-lo de nou i vaig anar a "autors preferits". Tu hi ets entre ells, i ara ho he entès de nou.

    Gràcies per fer volar les paraules (i 'tendresa', que és una de les preferides)

  • Cau de lluna | 06-09-2007

    Volia contestar el comentari que hem vas deixar, dient-te que espero que els exàmens t'hagin anat bé. Ara que t'he llegit una mica, no en dubto.
    Volia explicar de forma breu i conscisa el que he sentit amb aquest poema. Tendresa, enyorança,...molt d'amor. Hi dono voltes, però només tu saps el que cada paraula i cada matís porta escrit darrera. Segueix escribint, segueix compartint...perquè et queda molt, perquè em recordes a mi, perquè d'aquí un temps et rellegiràs i et veuràs diferent, seràs a un altre lloc i això et farà lliure.

    Una abraçada.

  • Cau de lluna | 30-08-2007

    m'ha fet pensar, m'ha agafat per sorpresa en un moment que tenia tantes coses al cap!
    m'agradaria donar-te les gràcies.

  • Cau de lluna | 30-08-2007

    volia escriure alguna cosa senzilla, però res em surt a l'altura d'aquest relat tan lleuger i tan suau. És magnífic saber fer fàcil la vida. M'he entusiasmat per això: un relat fàcil iamable de llegir.

  • Cau de lluna | 30-08-2006 | Valoració: 10

    "Retrocedim tímidament,
    despintem els pensaments"

    tantes vegades, que estem gastant la tela...sempre dubtant, embrutant i despintant. Un poema sublim...uns versos lleugers i a la vegada densos.

  • Cau de lluna | 30-08-2006

    molt emotiu...potser per això l'he llegit 3 vegades abans d'atrevir-me a escriure-hi res. de vegades la fúria s'apodera de nosaltres i sense evitar-ho escibim coses que amb una altra prespectiva ens semblarien totalment diferents...no ho sé...jo no sóc ningú per comentar sobre el que tu pots sentir o no...si més no: ànims.

  • Cau de lluna | 30-08-2006

    "silencis que fan més mal que les paraules"
    un silenci amaga tantes coses...refugi de paraules porugues.

    gràcies pel comentari, et continuaré llegint.

  • Cau de lluna | 22-08-2006 | Valoració: 10

    ...que estes a l'alçada...però no me'n veig en cor. Genial...potser sigui el que s'hi acosti més.

  • Cau de lluna | 22-08-2006

    ...i de tot el que he llegit el que m'ha semblat millor pq és el pijor, pq és la més crua veritat, ha sigut aquesta frase "des que el romanticisme és una parella asseguda en un banc amb una farola al costat, edificis al darrere i la lluna al cel, no n'encertem ni una". Tan cert que fa mal. Jo crec que canviarem el món!

  • Cau de lluna | 17-08-2006

    senzillament genial! m'ha agradat molt! jo també m'invento històries que desitjaria que em passessin algún cop i que tinguessin un final surrealista i inesperat. Jo em vaig trobar amb un amor d'estiu, crec que devia ser el primer amor, cada any esperava l'esitu per veure'l arribar i saber que fins al setembre el tindria per allà. va ser màgic!

  • Cau de lluna | 17-08-2006

    m'ha agradat! durant tot el relat tenia un mig somriure dibuixat. Se m'ha fet curt, esperant com es resoldria la situació!

  • Cau de lluna | 10-08-2006

    m'ha fet pensar en una melodia trista, en els fils de veu que volen dir però no gosen, en les paraules que la por i el dolor encalla dins la gola, en "les llàgrimes per dins"...m'ha agradat molt. gràcies per emocionar-me.

  • Cau de lluna | 10-08-2006

    el desamor, o millor dit l'amor irracional i no correspós. al cap i a la fi, ens podem sentir feliços de saber què és estimar.

    sublim el text

  • Cau de lluna | 10-08-2006

    una paraula rera l'altre, els teus pensaments s'empenyen els uns als altres. llegint aquest text té imaginat sol, pensant, volant d'un lloc a un altre, somrient. la imaginació és el nostre millor regal.

  • Cau de lluna | 04-08-2006

    aquest to d'ironia m'ha agradat. S'escau amb la foto que has posat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: