Feia quasi un any que no passava per aquest racó. L'altre dia vaig obrir-lo de nou i vaig anar a "autors preferits". Tu hi ets entre ells, i ara ho he entès de nou.

Gràcies per fer volar les paraules (i 'tendresa', que és una de les preferides)

Volia contestar el comentari que hem vas deixar, dient-te que espero que els exàmens t'hagin anat bé. Ara que t'he llegit una mica, no en dubto.
Volia explicar de forma breu i conscisa el que he sentit amb aquest poema. Tendresa, enyorança,...molt d'amor. Hi dono voltes, però només tu saps el que cada paraula i cada matís porta escrit darrera. Segueix escribint, segueix compartint...perquè et queda molt, perquè em recordes a mi, perquè d'aquí un temps et rellegiràs i et veuràs diferent, seràs a un altre lloc i això et farà lliure.

Una abraçada.

m'ha fet pensar, m'ha agafat per sorpresa en un moment que tenia tantes coses al cap!
m'agradaria donar-te les gràcies.

volia escriure alguna cosa senzilla, però res em surt a l'altura d'aquest relat tan lleuger i tan suau. És magnífic saber fer fàcil la vida. M'he entusiasmat per això: un relat fàcil iamable de llegir.

"Retrocedim tímidament,
despintem els pensaments"

tantes vegades, que estem gastant la tela...sempre dubtant, embrutant i despintant. Un poema sublim...uns versos lleugers i a la vegada densos.

molt emotiu...potser per això l'he llegit 3 vegades abans d'atrevir-me a escriure-hi res. de vegades la fúria s'apodera de nosaltres i sense evitar-ho escibim coses que amb una altra prespectiva ens semblarien totalment diferents...no ho sé...jo no sóc ningú per comentar sobre el que tu pots sentir o no...si més no: ànims.

"silencis que fan més mal que les paraules"
un silenci amaga tantes coses...refugi de paraules porugues.

gràcies pel comentari, et continuaré llegint.

...que estes a l'alçada...però no me'n veig en cor. Genial...potser sigui el que s'hi acosti més.

...i de tot el que he llegit el que m'ha semblat millor pq és el pijor, pq és la més crua veritat, ha sigut aquesta frase "des que el romanticisme és una parella asseguda en un banc amb una farola al costat, edificis al darrere i la lluna al cel, no n'encertem ni una". Tan cert que fa mal. Jo crec que canviarem el món!

senzillament genial! m'ha agradat molt! jo també m'invento històries que desitjaria que em passessin algún cop i que tinguessin un final surrealista i inesperat. Jo em vaig trobar amb un amor d'estiu, crec que devia ser el primer amor, cada any esperava l'esitu per veure'l arribar i saber que fins al setembre el tindria per allà. va ser màgic!

m'ha agradat! durant tot el relat tenia un mig somriure dibuixat. Se m'ha fet curt, esperant com es resoldria la situació!

m'ha fet pensar en una melodia trista, en els fils de veu que volen dir però no gosen, en les paraules que la por i el dolor encalla dins la gola, en "les llàgrimes per dins"...m'ha agradat molt. gràcies per emocionar-me.

el desamor, o millor dit l'amor irracional i no correspós. al cap i a la fi, ens podem sentir feliços de saber què és estimar.

sublim el text

una paraula rera l'altre, els teus pensaments s'empenyen els uns als altres. llegint aquest text té imaginat sol, pensant, volant d'un lloc a un altre, somrient. la imaginació és el nostre millor regal.

aquest to d'ironia m'ha agradat. S'escau amb la foto que has posat.