Cercador
un racó de món
Un relat de: Cau de lluna- Compartir:
Hi passo per davant de tant en tant. Petita, acarono les cantonades. Em miro el finestral tremolosa i inquieta. Els dies feixucs s'acumulen dins la memòria, però jo sempre recòrro el mateix carrer. Penso una mica en tu. Voldira escriure't, per parlar-te com mai havia fet. Voldria inventar-me una hitòria per explicar el que hi havia, voldria inventar-me-la perquè aquesta no m'agrada i perquè tenia data de caducitat. Tan sols les il·lusions no caduquen. Com energia es transformen en núvols, canvien de color i ens fan perseguir-los de nou. Per això, espio el meu passat i me l'invento de nou. Per llimar els cantells esquerps, per esperar on ho solia fer i agafar-te de la mà.
Comentaris
-
Racons especials[Ofensiu]Unaquimera | 09-10-2007 | Valoració: 10
Estic d'acord amb tu: crec que per a tothom existeix aquell lloc concret ( sigui un espai petit, sigui un referent geogràfic extens, ... ) que ens porta records especials, que desperta la nostra capacitat d'evocació, que ens proporciona una especial claredat per a reviure sentiments, sensacions, emocions...
M'ha semblat un relat amb molta vida al darrere! Tot i que no et mostres excessivament en ell, deixes anar entre línies força i empenta.
Ben fet!
Aprofito per felicitar-te pel teu aniversari ( encara sóc dins el termini, no? aquí on visc es diu que "Tots els sants tenen vuitada", és a dir, que durant la setmana següent encara es temps de felicitacions... ) i per dir-te que estic encantada d'haver-te descobert avui.
Una abraçada i els meus millors Desitjos per a tu i les teves il·lusions, des del meu racó de món,
Unaquimera
-
M'encanta[Ofensiu]ploma/Núria S. | 05-09-2007 | Valoració: 10
aquest relat, quina força a mirar endavant.
Salut! -
és que sempre igual[Ofensiu]Sardaukar | 05-09-2007 | Valoració: 9
merda de dates de caducitat, coi
: (
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
15 Relats
24 Comentaris
15746 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38
Biografia:
Vaig néixer un dia d'octubre a les 5 del matí. La meva besàvia m'explicava que aquell dia hi havia una immensa lluna foguejada penjant del cel i que això em feia ser com sóc. Llavors no li feia massa cas, ara enyoro les seves supersticions.S'ho inventava tot, ella. Ara jo.
Invento personatges i situacions. De vegades les escric, de vegades es perden.
+info
www.calaixdesordenat.blogspot.com