Les hores

Un relat de: Cau de lluna

Les hores parlen, però algunes més que d'altres.
Aquest matí, que em lleva aviat i el meu cos no li respon, que em rento les mans i amb elles la cara, per omplir-me la boca amb suc de taronja, per refrescar les cordes bocals, per despertar-les i jugar a canviar de veu transformant-me amb un camioner que escup per la finestra i s'encén els ducados l'un amb l'altre. Aquestes hores, parlen poc. En el més estricte silènci celebral transcòrren feixugues esperant que em desperti. Més tard, després d'haver fet "la feina" que em toca, un bon dia i para de comptar, les hores comencen a parlar. Coquetes i inquietes ballen pel cap, me les imagino com nenes petites jugant a fet i amagar, trepitjant receptors i neurones. Dino, i mentre menjo les petites s'adormen, com una melodia, la sang les condueix fins l'abdomen on reposen i jo m'adormo amb elles. A la tarda es gronxen esperant que passin les coses per davant dels ulls. Miren, somriuen, ignoren o comencen a bellugar-se. A les orelles, conecten i desconecten. De vegades em fan parlar, poc o molt, depèn de qui, depèn de com, depèn del sol.
I avui plou, i sé que les hores parlaran més de costum perquè les gotes i el cel gris porten coses escrites, coses que normalment no recordo com s'han de dir.

Comentaris

  • Passant les hores[Ofensiu]
    perunforat | 09-10-2007 | Valoració: 10

    Un relat que analitza les hores, de principi a fi, omplint un dia. Has donat vida, forma a les hores...Com petits nans que t'acompanyen i es disolen en el teu dia a dia.
    De veritat que m'ha agradat aquest passar les hores!
    Encantada Cau de Lluna (un nom molt bonic, a més, sabent la història que t'explicava la teva besàvia!
    Arreveure,

    Perunforat

l´Autor

Foto de perfil de Cau de lluna

Cau de lluna

15 Relats

24 Comentaris

15714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Vaig néixer un dia d'octubre a les 5 del matí. La meva besàvia m'explicava que aquell dia hi havia una immensa lluna foguejada penjant del cel i que això em feia ser com sóc. Llavors no li feia massa cas, ara enyoro les seves supersticions.

S'ho inventava tot, ella. Ara jo.

Invento personatges i situacions. De vegades les escric, de vegades es perden.



+info
www.calaixdesordenat.blogspot.com