Cercador
No pots escapar...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Et torba la violent remor que et cau a plom,
et talla el gèlid alè de vells fantasmes
que et volen llepar el clatell,
arrossegues les ombres fangoses amb els peus.
I corres aterrit…
Sí, corres ; corres i crides,
perdut entre boires de pantans tenebrosos.
Crides fins que caus ferit, prostrat ,
perbocant el rovell de l’ ànima.
I plores…
Sí , plores i et colpeges el cor
sabent que no pots escapar de tu mateix.
Fins que el silenci et fa callar. Compungit, calles.
II
Les restes de la teva dignitat són al camí.
Mirall trencat per sortilegis.
I a l’esquena, carregues el covard que no vol patir,
aquest paràsit ploramiques que no et deixa.
Estàs cansat d’estar cansat.
I , per fi, et revel.les…
Sí, et revel.les i apretes els punys amb ràbia,
llances a terra aquesta càrrega inútil
i la proscrius per sempre més.
Marxa covard !- li etzibes.
Morir per morir, ho faré dempeus !
I mentre marxa , notes la por que retorna a la gola.
III
Però no estàs sol…
No estàs sol quan trenques els murs de paper
que t’amagaven,
quan trobes arreu la mateixa mirada,
la mateixa que vas deixar al mirall trencat.
I notes confort a cada pas
sabent que no estàs sol.
No estàs sol ni vols, la solitud emmaleeix.
IV
I notes la por més lleugera…
La notes i ja no escanya
quan alces les teves carns balbes
i t’enfrontes a la remor del cel,
i t’adones que el blau calla i escolta
si el teu pensament s’aquieta.
I t’adones que els teus fantasmes són llençols estripats
que es movien amb la brisa dels deliris.
I que les ombres són filles de la Llum,
que ha trencat la foscor en mil bocins.
I plores…
Sí, amb follia plores i rius.
Rius, a cor obert, llàgrimes d’alegria
sabent que no vols escapar de tu mateix.
No vols, no pots escapar...
Vés amb compte , que no torni aquell covard!
Comentaris
-
Sorprenent[Ofensiu]joanalvol | 12-02-2012 | Valoració: 10
Avui t’he conegut una mica més. Has obert unes finestres que expel•lien l’alè d’uns sentiments fins ara ocults en la pregonesa. I ho has fet molt bé, t’ha quedat rodó, és un poema de concurs.
Una abraçada
Joanalvol
-
No puc escapar de la teva poesia[Ofensiu]Fada del bosc | 08-02-2012 | Valoració: 10
Joan és fantàstic, fas una descripció d'una lluita interna, tan ben aconseguida que mentre llegia el teu poema el cor se m'accelerava, el guardaré amb els meus preferits.
La Fada que segueix gaudint del teu talent. -
No et pots escapar...[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 05-02-2012 | Valoració: 10
No l'havia llegit, ara repassant una mica l'he trobat.
El títol ho diu tot, es un relat molt complert i plé de significat a cada estrofa.
Francament t'he de dir que m'agradat molt, crec que, a criteri meu, es un dels millors que he llegit teus fins aquest moment (ei, me'n queden una pila).
Moltes gràcies pel teu comentari Joan, la broma de tant en tant no fa mal. Anecdotes així en tinc un munt.
T'asseguro que moltes vegades quan s'ha de parar en un STOP, em ve al cap la expressió de sorpresa dels meus amics quan els hi vaig respondre!!!
Una abraçada.
Gemma
-
La força[Ofensiu]Josep Ventura | 05-02-2012 | Valoració: 10
que tenim a dins ens pot fer anar endavant o endarrere
excel·lent poema
una abraçada
Josep
-
Ronda carbassa[Ofensiu]Bonhomia | 03-02-2012 | Valoració: 10
El final és esmorteïdor! Encara que fins a les dues últimes línies m'he extasiat amb una poesia tan subterrània com aquesta, escoltant Bullet with butterfly wings, de Smashing Pumpkins. Hi he trobat un vincle força clavat artísticament pel que fa a la cançó i a la poesia. Si vols, comprova-ho tu mateix! És genial.
Escrius meravellosament, he quedat encantat per un mag de la poesia com ets tu!
Sergi -
Hi ha una...[Ofensiu]AVERROIS | 02-02-2012 | Valoració: 10
...lluita interna a dins nostre. Una lluita en la que la por ens corseca el cor i ens torna "aprenents de covards" Però no hi ha cap covard, tothom és un heroi quan lluita per la vida, quan dia a dia, segon a segon mastega la realitat de viure i segueix endavant. Com el blanc i el negre, la por i la valentia estan juntes i la lluita és aferrissada. Cada nit al anar a dormir hem de pensar "un dia més he lluitat per la vida, i he guanyat"
Una abraçada. -
Hi ha una...[Ofensiu]AVERROIS | 02-02-2012 | Valoració: 10
...lluita interna a dins nostre. Una lluita en la que la por ens corseca el cor i ens torna "aprenents de covards" Però no hi ha cap covard, tothom és un heroi quan lluita per la vida, quan dia a dia, segon a segon mastega la realitat de viure i segueix endavant. Com el blanc i el negre, la por i la valentia estan juntes i la lluita és aferrissada. Cada nit al anar a dormir hem de pensar "un dia més he lluitat per la vida, i he guanyat"
Una abraçada. -
Que ningú ens robi les paraules,[Ofensiu]free sound | 02-02-2012 | Valoració: 10
que ningú ens tapi la boca,
encara que de cent encerts hi hagi deu errors,
que la vida és massa bonica,
cal sentir-la i gaudir-la,
i ben cert...sempre escalfor.
Per si fora neva (Una abraçada escalfada)
Valoració mitja: 10
