No hi ha comunicació

Un relat de: Anaïs



- Hi ha algú?
Algú m’escolta?
Al fons d’aquest pou
tot és silenci.
Intento cridar i no puc,
un tel em cobreix els ulls.

- Ets aquí?
M’escoltes?
Aquí dalt
el sol brilla resplendent.
Estiro la mà per agafar-te
però no em veus,
però no em sents.

(17/09/12)

Comentaris

  • Pocs em queden per comentar-te! [Ofensiu]
    Annalls | 27-06-2013 | Valoració: 10

    En aquesta la teva quinzena; a vegades restem sords... tan sords... tots... ningú s'escapa... es irreal, necessitem el mateix i ... estem d'esquenes... per sort alguna vegada ens adonem... donem la ma ens l'agafen... ens la donen i la agafem...
    Anna

  • Una crítica...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-06-2013

    ...de la solitud de les persones.
    De la recerca d'ajuda. Des del pou costa ser sentit.

    Aquesta imatge del pou jo l'estic fent servir malparidament darrerement (hi vaig expresssament i m'hi quedo a gust amb una granota que salta de l'aigua a una galleda i la llum de la lluna i la boca del pou és oberta però sembla tancada amb tant culandrillo --julivert de pou-, falgueres i molsa o fongs de la humitat) . Una altra visió, depre, és clar.

    Cal saber discernir entre solitud que busca ajuda i solitud volguda (rotllo existencial bblablabla).

    Tornant al poema: expresses el que moltes moltíssime ànimes tenen, una malaltia que costa de guarir.

    Sort que aquí a relats, escrivint, anem més enllà. Aquesta comuncació subtil ens allibera i ens treu del pou, estem acompanyats, es crea una energia que supera la fredor virtual. OI?????

    Petons!!!!!!

    Mena

  • La por de la comunicació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-09-2012 | Valoració: 10

    I és que hi ha gent que li fa por comunicar-se, és el gran barranc del seu interior. Expressar allò que un sent és com despullar-se, per a alguns. I llegint aquest poema teu he vist la por. Dins el pou, un tub negre i una claror al capdamunt. Una imatge que moltes vegades hem somiat i que posa la pell de gallina imaginar-la. Com a cec, quantes vegades la gent m'ha agafat del braç o m'ha empès dins el metro sense dir-me ni una paraula? Tant costa dir "hola, vols que t'ajudi?". Dos o tres cada dia. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

45 Relats

153 Comentaris

33798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!


PD: Si voleu donar menjar als meus peixos virtuals, cliqueu amb el ratolí damunt de la imatge!!!