No és negre ni és blanc

M'has deixat sense paraules,
avui és un d'aquells dies "xof" i que a la mínima et salten les llàgrimes,
tu has fet que me'n caiguessin unes quantes més,
però aquest cop amb un deix de felicitat immens!!

Quan un dia obris aquests ulls que tens
i miris el teu voltant, que no és negre ni és blanc,
i el vegis ple de colors vius,
m'agradaria que un d'aquest colors estigués format pel meu somriure.

Tu formes part d'ell i l'alimentes!
Alimentes les meves forces a base d'abraçades,
mirades, somriures i segons.

Quan vegis que el somriure és sincer i no forçat,
que el sol ha sortit per tornar a brillar,
que mil núvols el tapen però hi segueix sent,
pensa en aquell somriure que a vegades amago però que et dedico igualment!

Quan tot això passa,
quan ni jo mateixa em reconec,
quan em demanes un somriure i el forço,
quant et miro i veig la tristor als teus ulls.

Es llavors quan penso en la sort que he tingut,
en com un talismà pot ser tan important.
Penso que he descobert un gran tresor que mai oblidaré,
i que per molt que ens separin mons,
continuaré recordant,
continuaré estimant,
i continuaré apreciant.

Perquè t'aprecio,
t'estimo i et recordo,
perquè sense tu, part de mi
no hagués brillat mai com ho ha fet!!