No em veus? Sóc aquí. A bocins.

No. No ho volia pas... Però ha passat!
M'he perdut a mi mateixa. No em trobo.
Ni entre despertadors, llençols, discursos;
semàfors, codis, normes, rigideses...
Ni en els miralls; ni enlloc.

Perplexa em cerco
arrulida entre els petons adormits,
dedins l'estoig de plata de les llàgrimes,
volatilitzada al flascó dels somnis,
atrapada als llargs filalls de la lluna,
enredada als cabells de les sirenes
o feta perla al cor d'una petxina...
Tot és endebades! No em trobo enlloc!

Si un dia em trobes no t'hi pensis pas,
recull delicadament els bocins,
uneix-los amb precisió, encaixa'ls,
i si passats uns breus instants veus que
n'ix una fràgil papallona d'or
que rebel se t'escapa d'entre els dits,
creua cels irisats de llum i foc,
supera dimensiona i paràmetres
i s'enfuig per sempre lliure i feliç,
alegra-te'n! No ho dubtis ni un moment.
Estigues-ne del tot segur: sóc jo
sóc jo amor, que m'he trobat per sempre.