Ni tan sols existeixes. Però et necessito.

Un relat de: Soliloqui

Avui, et trobo a faltar.
Et necessito.
Necessito em diguis a cau d'orella que m'estimes.
Et vull abraçar.
Vull que ens fonguem entre petons.

Avui, em sento sola.
Un altre cop m'ha caigut el món a sobre.
I tu, tampoc ets al meu costat.

Avui, m'agradaria sentir-te a prop.
Calmant les meves pors.
Eixugant les meves llàgrimes.
Dibuixant-me somriures.

No sé on ets. Ni tan sols sé el teu nom.
No sé si mai t'arribaré a trobar. Ni tan sols si t'arribaré a conèixer…
No sé si mai arribaràs. Ni si podràs calmar les pors, les llàgrimes i el dolor.

De fet, no sé ni si existeixes.
Però avui…et necessito. Per què no véns?
Avui, et trobo a faltar.

Comentaris

  • La idea d'enyorar quelcom[Ofensiu]
    Perestroika | 26-08-2006

    potser inexistent, o almenys desconegut...

    un tema genial per un poema, molt ben trobat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

43361 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]