Vida

Un relat de: Soliloqui

La meva vida va marxar de vacances ja fa uns anys. Han anat passant els mesos i havia arribat un punt en que jo ja m'havia acostumat a aquesta situació, tot i que he de reconèixer que és força difícil.

Però avui, en obrir la bústia del meu cor, he tingut una bona sorpresa: m'ha enviat una postal i ara, per fi, sé on és. M'ha confessat que s'estava amagant a un balneari, per tal de millorar el seu estat d'ànim i poder tornar en bona forma. Diu que al principi havia pensat en marxar només uns mesos però que allà ningú la maltractava i s'hi estava més tranquil. Tot i això, assegura que els seus plans han canviat i que ha decidit que tornarà ben aviat. Ha sentit a dir que des que ella va marxar jo encara m'he perdut més dins el meu propi laberint i assegura que si em porto bé, quan menys m'ho esperi tornarà al meu costat per sempre. Assegura que l'hi han explicat que estic lluitant per recuperar-la, i m'ho agraeix.

La veritat és que m'alegro d'aquesta notícia. Ja començava a patir. No per ella, sabia que estava bé. Per mi. Per tota la buidor que tinc a dins quan no trobo la vida. Per el meu present. I per el meu futur.


Comentaris

  • ens cal ser per trobar-nos i retornar[Ofensiu]
    Lèvingir | 06-02-2008

    i trobar la nostra veritat.
    aquella mai perduda però a vegades, oblidada.

    Lèvingir

  • Jo també...[Ofensiu]
    cebeta | 18-04-2007 | Valoració: 9

    ...trobo que és molt difícil viure sense l'amor desitjat. Però quan torna, sembla un miracle. Però l'espera pot ser infernal, perque no saps si tornarà. Diuen que el millor que es pot fer és oblidar. Però, i si no es pot? L'amor pot convertir-se en una bogeria. Si aquesta bogeria fos màgica...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

43926 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]