Tot és por

Un relat de: Soliloqui

Sí, ho sento, em fa por. No cal que em recordis cada vegada que em mires els ulls que tot el que estic fent no és res més que una excusa per no trobar-me cara a cara amb la veritat i evitar el que realment hi ha. Tampoc cal que em tornis a preguntar què és el que em fa més por; saps que no t'ho diré. Potser perquè en aquell moment quan els meus llavis tremolin mentre intentin deixar volar les primeres paraules una nova por em farà callar i tornaré a patir en silenci. Tornaré a sentir que no és important, que tu pots pensar que he perdut la raó....

Sí, ho sento, no ho puc evitar. No intentis fer-me veure que no és que no pugui, sinó que és que no vull. Sé que si vull puc fer-ho... però ja t'he dit que em fa por. No provis de recordar-me que les pors només es superen si t'afrontes a elles, saps perfectament que jo en sé molt, d'il·lusionar-me amb paraules. Potser perquè és el que he fet durant anys, perdre'm entre línies i acords mentre disfressava i decorava la meva vida amb dolces paraules...

Sí, ho sento, no puc fer-hi més. No creguis que no m'adono del que està passant. No dubtis de la importància que jo li dono a aquesta situació i no t'esforcis a passar els minuts dient-me que guanyar la partida només depèn de mi. Tampoc et resignis a deixar-me dins d'aquesta situació (necessito que tu no et resignis per agafar forces. Necessito mirar-te als teus ulls i saber que entens que és difícil aquesta lluita constant); saps que no és el que vull, però et torno a dir que tinc por. Potser perquè puc redescobrir i recordar totes les espines que se m'han anat clavant endins, ben endins, amb el pas dels anys.

Sí, ho sento, em fa por. Em fa por tornar-me a trobar després de tant de temps i adonar-me que m'he oblidat de qui sóc. Em fa por sentir-me absent. Em fa por que tots aquells sentiments que he estat amagant tornin a guanyar terreny. Em fa por perdre l'equilibri que he estat aconseguint. Em fa por dubtar. Em fa por odiar. Em fa por estimar. Em fa por obrir els ulls i no saber qui sóc.

Em fa por aquesta por.


Comentaris

  • Missatge des del sud de la gran plana osonenca, el cul d'olla on els somnis caminen entre el blat.[Ofensiu]
    El follet de la son | 18-02-2007 | Valoració: 10

    La por és un mecanisme adaptatiu indispensable per viure que en excés no deixa viure. S'ha de valorar el seu abast.
    Però la por no rau en esborrar els tòpics, ans els tòpics són universos que sempre acaben tenint un sentit.
    M'ha agradat l'estructura del text i sobretot la durada de les teves frases, la fluïdesa del text és com la caiguda de les fulles que aguantes a la fotografia.
    Perdut dins la mateixa boira que a tu et va veure néixer i que a mi em rodeja cada matí quan em desperto, t'envio una salutació cordial i t'asseguro que les teves pors evidents i normals en l'ésser humà acaben tenint un sentit i queden enrere.
    Somniar és bonic, però amb això no n'hi ha prou. El que cal, també, és actuar.

  • Una vegada vaig sentir...[Ofensiu]
    AVERROIS | 10-02-2007 | Valoració: 10

    ...que un per la tele deia que de les nostres pors, un noranta cinc per cent no passen mai. Potser tenia raó, però aquest cinc per cent és el que ens té agafats pels...
    Si pots, oblida les pors, ja que aquestes pors et provocaran noves pors i et quedaras bloquejada. Vaig llegir en un llibre i crec que té tanta raó que fa por. "La teva vida és curta, tot el que ha de passar, passarà"
    Una abraçada.

  • Les pors...[Ofensiu]
    natasha | 10-02-2007 | Valoració: 9

    ...de vegades ens priven de gaudir de tantes coses!
    M'agrada l'escrit per la forma, la distinció (ben donada) dels quatre paràgrafs, i evidentemnt, pel què hi ha escrit.

    Un petonet.
    -.-NaTaShA-.-

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

50018 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]