Estat in-transitori

Un relat de: Soliloqui

I ara he après que la felicitat és un sentiment transitori, que quan el toques amb els dits i intentes retenir-lo entre les mans, és quan s'escapa; que quan el comences a assaborir s'apaga i que quan el vols segrestar sempre hi ha cops de vent que te'n fan allunyar. Que si no vas en compte pots caure de la muntanya on has tardat tant a pujar en cosa de segons i que quan l'esforç diari semblava haver acabat resulta que es reobren ferides, i que apareixen noves pors, noves lluites i noves pedres per superar. I malgrat saber què així és la vida, et preguntes perquè no podria ser tot només una mica més fàcil.
I per si això fos poc, resulta que és hivern i hi ha boira i l'aire és fred i fa gairebé un mes que no és diumenge -i avui tampoc-.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

43920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]