Em vaig perdre. I no em trobo.

Un relat de: Soliloqui

Em vaig perdre i creia que no em trobava a faltar. Vaig sortir de la vida per la porta d'emergència. Vaig córrer per un passadís llarg i sense final mentre m'allunyava, de la manera equivocada, de tota la realitat que no m'agradava. Sentia els silencis del meu voltant entre els crits de mans que volien agafar-me però jo volia arribar al final d'aquell passadís. Les parets eren negres però jo pensava que aquell passadís s'acabaria algun dia i apareixaria una paret feta de colors. Però no. El passadís no s'ha acabat i en aquests moments tot el que trobo és,només, l'absència de les paraules.
Resulta, a més, que ara, hi ha moments en què em trobo -molt- a faltar.El problema és que no sé on anar-me a buscar… he oblidat on era la porta per la que vaig passar aquell dia que vaig decidir marxar…


Comentaris

  • Volver a renacer[Ofensiu]
    Beviol | 08-10-2007

    Maravilloso texto y situación en la cual nos encontramos a veces el ser humano en la vida, lucha con uno mismo, pero volvemos a renacer y ese renacer nos hace sentirnmos mas vivos que antes,

    Gracias por tan maravilloso texto....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

43924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]