Cansada

Un relat de: Soliloqui

Perquè estic cansada. Cansada de tants alts i baixos i no poder trobar mai el punt mig. Cansada de veure encendre sentiments ja consumits i de no trobar la combinació adequada de les meves cordes vocals. Cansada dels vespres de tempesta seguits de nits desertes i matins de primavera amb tardes solitàries. Cansada de les contradiccions i de no comprendre res del que vull. Cansada de no poder ni saber com explicar tot el que em passa per dins. I de no saber com deixar de passar de llarg cada pensament absurd i quedar-me amb cada sentiment que corre per les meves venes. Cansada d'evitar trepitjar cristalls massa fins fets d'emocions. Cansada de no saber com ser transparent. I de no saber com oblidar la por que s'amaga al costat de secrets interiors. Cansada de viatjar amb una nòria que va amunt i avall sense acabar mai el seu viatge. Cansada de no saber construir estàtues de paper mentre intento congelar la vida. Cansada de no saber cap on més caminar. I de que les paraules no siguin capaces d'anar més enllà de la punta dels dits ni de volar amb llibertat. Cansada d'inventar-me melodies mentre dono voltes i voltes a cada vers que es forma. Cansada d'intentar buscar perquès i no trobar-los. Cansada d'intentar cridar tot el que sento i de que el resultat sigui, sols, una veu afònica que ningú pot escoltar. Cansada de veure que el temps passa i que alguna cosa em fa quedar palplantada mentre la vida passa sense que jo m'hi acabi d'enganxar. Cansada de no deixar d'amagar els sentiments en el gran espai del buit. I ara mateix, i per sobre de tot, cansada de no saber com desembolicar els sentiments i de tenir por que si els desembolico, es puguin trencar. Que es puguin trencar ells, o potser que em pugui trencar jo.


Comentaris

  • Jo penso que...[Ofensiu]
    El follet de la son | 06-02-2008

    Afortunadament trobaràs la forma de fer-ho. Perquè tothom la troba, indefectiblement. i t'ho dic així, sense recargolar les meves paraules ni fer grans col·loquis d'alabança a l'èpica. Simplement trobaràs la forma de trobar l'equilibri, de plorar menys i només quan toca, de deixar de malgastar energia en tristeses i passats que no serveixen per res. Trobaràs la forma de no enfonsar-te quan estiguis trista. Simplement trobaràs la forma, i serà un instant tan íntim que sempre i quan no vulguis trobar bellesa en la tristor (gran error), et permetrà ser lliure. La qüestió és no fer suposicions, i si les fas, almenys digues-les amb certesa, Seran els altres qui hauran de demostrar que estàs equivocada.

  • Conec massa bé la teva por[Ofensiu]
    Nefertitis | 03-09-2007 | Valoració: 10

    La por, la tristesa, la nostàlgia, la desesperació... Són sentiments que sovint acaparen la nostra ment i no ens deixen gaudir d'aquelles petites coses insignificants de les que està feta la nostre vida. I sí, és cert, cada actitud, cada pas és un risc que correm. Riure és un risc, plorar és un risc, fer coses diferents és un risc...Però el major de tots aquests perills és voler viure la vida sense cap risc.
    Demana't si durant els darrers anys has arriscat la teva vida amb els teus actes o bé has creat el teu propi món, un lloc on només tu hi tenies accés i en dominaves totes les armes. Després, tanca els ulls i demana't si era vida o simplement supervivència.
    La por... L'entenc massa, i de fet, forma part del meu equipatge, però algú algun dia em va dir: "és per tu que la lluita té sentit", i no sé, entre d'altres accessoris, sempre duc amb mi aquestes paraules.
    Recorda que no estàs sola, perquè no importa la distància quan estimes amb el cor.
    Molta força en la teva lluita!
    Per tot i amb tot,

    Nefertitis

  • La por[Ofensiu]
    Jansy | 30-08-2007 | Valoració: 10

    La por és un sentiment d'aquells que no saps si són bons i dolents. Tenir por de no sortir d'una situació bloquejada, d'un cansament com el teu, és com patir infinites fiblades d'agulles que recorren el cos.

    Aquestes situacions són desesperants però per sort, normalment n'aconseguim sortir, bé o malament, però l'important és abandonar el cansament. Aleshores és quan es veuen clares les coses i pots treure'n l'entrellat.

    Una bona descripció d'una situació interior quotidiana.

    Salut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

43926 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]