Mort a la biblioteca (Venjança)

El cos era al mig de la biblioteca, sobre una estora hindú impol·luta. Cap signe de violència, tan sols la musculatura facial contreta signe d'un ensurt majúscul. Ningú havia gosat, encara, a tancar-li els ulls esbatanats.

Al seu voltant hi havia quatre persones: dues dones i dos homes. De l'home més gran, assegut en una butaca d'orelles, tan sols es veien els fins bigotis negres, pentinats, lluents. Anava ben vestit i els peus no li tocaven al terra. Al seu costat, engolida per un sofà entapissat, una senyora d'una vuitantena d'anys tricotava reposadament. Duia unes minúscules ulleres i tant sols va aixecar la vista de la labor un cop, mostrant uns aguts ulls blaus. Els més joves eren dempeus. La bella Tuppence que duia un dels seus extravagants barrets, mirava pel finestró com les fulles tardorenques començaven a caure. El seu marit, en Tommy, era vora la llar de foc fent dibuixos sobre les cendres amb l'àpex de l'atiador.

- Ça y est, mes chers! - va dir l'Hercule Poirot - Sens dubte ho havíem de fer.

- Ha estat una bona idea, senzilla de dur a terme - La Tuppence estava recolzada sobre l'escriptori anglès del segle dinou ple de manuscrits, retalls de diari, un llibre sobre verins i una fotografia de l'Agatha, feta durant un viatge a l'orient mitjà.

- I tant!, a la seva edat era fàcil que li donés un atac de cor ens veure'ns - En Tommy movia l'atiador, animat - Estava fart de fer de detectiu!. La Tuppence i jo fa temps que volem anar de vacances...

- Sacré bleu! - en Poirot es retorçava content els bigotis- No sé què faré amb tant temps lliure!

- Espereu-me... - La senyoreta Marple recollia les seves coses mentre la resta es dirigia cap a la porta - Jo participaré amb una nova espècie d'orquídia al concurs de St. Mary Mead ... - Al passar pel seu costat, es va ajupir i, amb la seva mà menuda, va baixar-li les parpelles.