MOMENTS

Un relat de: Et venc un engany
No estic deprimida.
Encara puc somriure a les coses boniques
i riure quan les bromes són divertides,
encara puc sentir i gaudir la pluja.
Però... quan estic sola
i miro el meu interior
hi ha alguna cosa trencada
i em precipito dins la tristesa que
lleugerament m'absorbeix.
Em miro al mirall
i no m'agrada el que veig
i les llàgrimes cauen
quan estic dormida i somio amb coses
que no són reals.
No estic deprimida.
Només he estat trista per uns segons
però encara puc trobar claror,
encara puc somriure.

Comentaris

  • Autoengany?[Ofensiu]
    Ibeth | 30-06-2014 | Valoració: 10

    Quantes vegades m'he sentit així, però l'endemà una estranya força ens fa seguir endavant... segueix tu també endavant i escrivint, que ho fas molt bé. M'agrada :)

l´Autor

Foto de perfil de Et venc un engany

Et venc un engany

8 Relats

3 Comentaris

4934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Només disset primaveres però ja són trenta-quatre hiverns.
El pessimisme em manté en vida en mig d'aquesta petita gran ciutat plena de cares inexpressives i casa meva es l'infern més acollidor.

Per finalitzar donar gràcies al fantasmes que tan aviat em van abandonar per a deixar records, font de la meva amargura i inspiració.