DE TOT COR

Un relat de: Et venc un engany
Aquesta cultura que
tot ho fa consum
ens està empassant vius.

Res és suficient
tot és indiferent
i es nega que existeix
la pobresa quan
ens penja un cartell
que diu: sóc pobre.

Si el que té no vulgues tant,
el que no té tindria.
Si el que té dones,
el que no té tindria.
Si el que té no fos tant,
el que no té li ensenyaria.

El dilema que presento
és que estem preparats
de cap i creem
estar vivint correctament.

Amaguem la saviesa
darrere la piràmide d'estaments
i en el temple del "amor"
que ens ensenya que:
Si perseguim
desesperats
estem perduts.

D'on prové questa idea
que ens diu: sóc pobre o ric?
Prové de la creença
de ser cos o ment?

Si el pobre és més que l'or
i el ric menys que l'enamorat.

On acabaran les muralles
que estem construint
uns contra els altres?

El pobre és ric i el ric és pobre
fins que es borren les fronteres
i ja no hagi riquesa i pobresa,
sols un muntanya de cors
oberts a la ofrena que ens entrega
el tot.

I aquest tot el rebutjarem
de tot cor.


Comentaris

  • Poema i consciència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-04-2015 | Valoració: 10

    Un poemàs que he rellegit un parell de cops, amb una musicalitat i un joc de paraules fantàstiques. Però és que la profunditat del que dius i la veritat de les paraules van més enllà d'un poema, és la consciència. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Et venc un engany

Et venc un engany

8 Relats

3 Comentaris

4928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Només disset primaveres però ja són trenta-quatre hiverns.
El pessimisme em manté en vida en mig d'aquesta petita gran ciutat plena de cares inexpressives i casa meva es l'infern més acollidor.

Per finalitzar donar gràcies al fantasmes que tan aviat em van abandonar per a deixar records, font de la meva amargura i inspiració.