CARTA AL DESAMOR

Un relat de: Et venc un engany
Crec que em visites massa, sobretot per les nits, i em traus la son. T’agrairia que no ho facis.
Les nostres converses ja no són les mateixes, estem en desacord, i només aconsegueixes que marxi al llit entre un mar de llàgrimes. Plenes l’habitació de melancolia i nostàlgia, i no teu penso permetre més.
Entén-me, vull ser feliç... sense tu.
M’has fet caure en molts buits, he perdut la gent que estimava per la teva culpa, has fet que perdi el control de la meva ment i del meu cos. Em preguntes, constantment, si vull continuar amb aquesta batalla, i no em deixes respondre. Ets cruel, ets un l’assassí de tots el que he estimat, culpable de que em senti tan sola; això és el que volies? Doncs ho has aconseguit, enhorabona.
Vull que m’abandonis, pren exemple de tots els que ho han fet anteriorment: acomiadant, marxa i mai tornes. Si et necessito et trucaré.
Si fos possible m’agradaria que t'emportinessis amb tu tota la desconfiança que as deixar en l’aire, que eliminessis tot allò que sempre et fa tornar, que m’oblides.
A pesar de que quedi com una l'egoista d’aquesta historia (encara que tots dos sabem que o sóc) et demano un últim favor, no contis a ningú el que te confessat, que quedi com el “nostre petit secret”. Honestament he de dir-te que has sigut un bon company, el millor que he tingut, has estat en tots els mals moments, encara que molts els vas crear tu, sempre has estat allí, aquí, a tot arreu, amb mi. Ens vam concentrar en fer-me caure, en ofegar-me.... mai deixaré de creure en nosaltres dos, a pesar de tot el dolor.
No t’equivoquis, sé que ell no és per a mi, que no és l’indicat, busquem coses diferents, estimem diferent, les nostres mans no encaixen.... Però jo vull seguir intentant, seguir lluitant... i tu no em deixes. Per això vull que marxis.
Només em repeteixes que el seu amor és efímer, que mira a les altres quan no em mira, que el que em diu a mi ho diu a totes, em fas creure que no sóc especial per a ell, que no m’estima, i em fas creure que jo a ell tampoc l’estimo. I t’equivoques, jo sí que l’estimo. És bastant possible, com tu dius, que ell només em necessiti per a completar un buit que qualsevol podria tapar. Em fas dubtar del seu amor.
I jo vull ser lliure i equivocar-me i plorar i maleir....
Vull ser lliure, i amb tu aquí no puc.

PD: possiblement dins de poc tornéssim a coincidir al mateix bar de sempre: tu, la cervesa i jo

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Et venc un engany

Et venc un engany

8 Relats

3 Comentaris

4910 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Només disset primaveres però ja són trenta-quatre hiverns.
El pessimisme em manté en vida en mig d'aquesta petita gran ciutat plena de cares inexpressives i casa meva es l'infern més acollidor.

Per finalitzar donar gràcies al fantasmes que tan aviat em van abandonar per a deixar records, font de la meva amargura i inspiració.