Tu

Tens que saber una cosa

antes de deixar-me sola

Sense tu.

Recordes la noia tímida

que a en prou feines et parlava

i no deixava de mirar al terra

per por a caure?

Bé.

Ella et va fer l'amor

antes de conèixer-te.

I reconeix que has sigut el millor que mai ha passat

pel llit de la seva ment.

Que hi ha cops que somia amb els teus llavis,

tendres i suaus,

com imagina la teva mà

recorrent la seva espatlla fins el final.

Em parla de la manera que tens de tocar-la

sense arribar a tocar-la.

Del gust de la teva memòria

i consciencia.

De nits i nits de estudi continuo

una i altra vegada,

imaginant les teves mans

i la seva pell.

Dels teus llavis quan fan olor a flor

a la més preciosa del seu jardí d'oblit.

Em diu que fas olor a nit,

a cansament, a sexe, a fred, amor i a ferida.

Em diu que t'estima,

però que no ho pensa acceptar

perquè ella sap que mai et mereixerà.