Mitrash. Primera part. (Prefaci i capítol 1)

Un relat de: Kaluqui

Mitrash.
Primera part: La Porta.



-Avís dels historiadors arcans-

El Llibre de Plata, un manuscrit tan antic com la creació de les Terres Floreixents, on creix la vida del món, conté en les seves pàgines tot el saber, les vivències i els conflictes que van envoltar la creació de les terres, les civilitzacions, les races i les gents del gran continent anomenat Bébarant.

Bébarant, la gran illa enmig del Mar Inexplorat, és l'única terra ferma que es coneix, en el moment en què s'escriuen aquestes paraules sobre les ancestrals pàgines del Llibre de Plata, a l'any 10.147 de la última creació.

El document que ve a continuació correspon a un recull d'informes posteriors a la Gran Guerra de la Màgia (5227-5238 de la tercera era del Segon Món), en la època en que els grans mags van començar a dominar aquest saber per a fins destructius i bèl·lics. Bébarant ha canviat molt des dels fets relatats en aquest document, tan vital per al coneixement de la història del món.
És a més, en part una autobiografia, en part un compendi d'informes escrits pels escribes dels diferents regnes de Bébarant en el moment dels fets, que es van donar després del conflicte i van desembocar en la fi del món tal com es coneixia fins llavors.

Nota: La informació detallada de l'autor de la autobiografia es troba al final del document, perquè un cop coneguts tots els detalls de la seva vida, es coneguin altres coses més importants sobre tot el que va significar aquest personatge en les denominades "Guerres Mitrashianes".

Capítol 1: Presentacions

Més enllà de tota comprensió humana que regnava en les simples ments dels habitants del món antic existia un lloc...bé, anomenar-lo lloc no és descriure'l correctament, més aviat era com una altra dimensió. Un món apart, un altre univers, unes altres vides, uns altres pecats.
Un caos constant se sumia en aquella immensa estança, en la qual els éssers que la poblaven lluitaven entre sí per raons perdudes en el temps i que ells ni tan sols tenien en compte. Només importava el fet de ser la raça que perdurés sobre les altres.
Encara penso que si no hagués arribat a visitar aquest món aquelles estranyes criatures s'haguessin destruït mútuament per culpa de les seves ànsies de destrucció.
A aquestes alçades de la vida un s'adona dels errors que ha comès, dels triomfs, de les desgràcies, de les alegries, de les penes... però recordar tot el que vaig realitzar, tot el que vaig aconseguir, en definitiva, tot el que vaig fer en aquell món em resulta impossible, perquè tot en conjunt va ser un cúmul d'experiències noves per a mi, que estava a la flor de la vida.

En aquesta història, que és en realitat el record de la meva travessia, mostraré tots els meus passos per arribar i sortir d'aquell món, al qual els seus ancestrals habitants anomenaven "MITRASH".


La Gran Guerra de la Màgia. Va ser un llarg conflicte entre les hordes del mal fugides de la seva presó dimensional i les forces del bé de tot el món.

Segons explicava la llegenda, el déu creador del món actual no era més que una criatura provinent d'una entitat encara més important que havia fet néixer totes les races d'éssers horripilants que turmentaven les bones gents des de que el món era món: Els orcs, criatures pestilents i empeses a destruir tot el que era bonic; els gòblin, petits dimonis sense cor que maquinaven contínuament la desdita; i les hordes immortals, homes en vida, convertits en espectres putrefactes i lleials als seus foscos senyors un cop morts.

El déu bo, fill d'aquella entitat perversa, per contra havia creat totes les coses agradables del món i fet néixer de la seva sabiduria i poder les races del bé: els elfs, homes savis i de gran longevitat; els nans, guerrers per naturalesa i forjadors dels objectes més bells; i els humans, que no vivien gaire més d'un segle però sorprenien amb les seves gestes.

Per acabar amb el creixent poder del mal, que proliferava sense control en el centre de Bébarant, el déu bo, en Gueisly, va dividir el seu poder en quatre peces d'or que sempre havia dut a sobre, els Rèblinsk, i creà quatre portals les claus dels quals eren cada un d'ells. Els portals comunicaven amb un submón que va albergar totes les races malèfiques. Després aquelles peces foren entregades a les diferents races bones i es va acordar no portar mai més cap peça a cap portal per evitar la fuga dels renegats.
Això deia la llegenda de l'antigor. Qui quedava llavors, quan jo vivia, per recordar-ho i fer-ho respectar?

El primer record que tenia, vaja, el record més antic que aconseguia desenterrar de la meva encara confosa ment era un color. El color del foc.
Un vermell roent que cobria tota la terra, formava la terra, s'estenia per l'horitzó i envaïa l'aire.
No sé ben bé per qué m'ho semblava, però sabia que aquell color em va veure néixer, sabia que havia sortit d'ell. Com si no era el record més antic que tenia?

Sóc en Den Lures, o al menys em sembla que em dic així. Segons el que se m'ha dit o he comprovat vaig néixer al continent de Bébarant, en l'únic reialme humà que hi ha al sud de les terres de l'oest, Lurèsia. Va ser on va començar i acabar la Gran Guerra de la Màgia.

Com ja haureu vist, el meu cognom guarda relació amb el regne del qual provinc, o crec provenir. Pertanyo, o pertanyia, o crec que pertanyia, a l'antic llinatge de nobles que a l'antiguitat mantenien els dos regnes de Lurèsia, (Toscània i Fandòria) units. Aquesta casta era la dels Lures. Després de la terrible guerra que va lliurar en Gueisly contra les hordes del mal en els començaments del món, les tensions en ambdós regnes van augmentar per culpa de la custodia d'un dels Rèblinsk, el cinturó sagrat, i repetits conflictes van desembocar en la separació, pacífica per sort.

Els Lures no podien triar en quin dels dos subregnes quedar-se per impartir la pau, ja que crearien recels i enveges, així que van decidir convertir-se en aventurers i croats per la pau.
Jo, a la vegada que el meu pare, Alasad Lures, proveníem directament d'aquella antiga casta d'aventurers, i per tant no teníem casa ni pàtria, i solament vam tornar a la antiga Lurèsia per dirigir les tropes humanes a la Gran Guerra de la Màgia. Va ser allà, entre les diferents batalles i la inseguretat sobre si hi hauria un nou dia quan em despertés, que vaig passar de la infantesa a l'adolescència i on es van descobrir els meus talents màgics.
Poc abans de finalitzar la guerra i retornar els renegats al seu lloc, em vaig convertir en un mag-lluitador.

No recordo gaire coses de la guerra, només recordo que el meu pare ve ser l'encarregat de tancar el portal dels humans, que es trobava a l'Altiplà Sagrat dels savis antics, a Fandòria. Devia dormir tot el viatge, o em va passar alguna cosa a la memòria, perque només recordo una visió d'aquell lloc on suposadament havíem d'anar. La visió d'un home fosc.

No veia molt bé la cara del que ens va atacar, però si sé que va fer que els del nostre grup caiguéssim davant del seu poder. L'última visió que tinc és la del meu pare, agafat pel coll de la mà ossuda del nostre atacant. Abans de perdre el coneixement va dir una paraula: Finrad.
A partir d'aquell moment em vaig trobar vagant sol per un camí desconegut, amb un rumb desconegut, sense pensar en res. Només tenia un color al cap, el color del foc.



Comentaris

  • Gran crònica fantàstica[Ofensiu]
    yurtum | 04-02-2007 | Valoració: 9

    M'ha encantat aquest primer capítol de Mitrash. És cert que la literatura fantàstica que varen fundar Tolkien, Lewis i que actualment es troba sota noms com Cristopher Paolini o Laura Gallego Garcia, no està massa reconeguda però jo que sóc lector d'aquest gènere literari reconec que és un principi ideal (potser una mica abrupte, però ideal).
    Jo també escric relats fantàstics, on apareixen races inventades, cavallers i batalles i, sincerament, m'agrada molt el principi de la teva obra. Segueix així i ànims

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: