Missatge dins una ampolla

Es va despertar del seu son damunt la sorra. Parpellejava per fer relliscar els granets i fondre les lleganyes. Va acariciar el terra amb una mà, absent, encara. Els peus es recolzaven sobre el serrell de l'aigua, remullant-se segons el vaivé de les onades. Una brisa suau li feia llepades al cos.

Mica en mica, seguint el ritme del sol a l'alba, va anar-se aixecant, fins a quedar-se asseguda. Els seus ulls encara estaven entelats, i se'ls va fregar amb els punys closos. L'aigua que jugava amb els seus peus, es va tornar freda, i va arronsar els genolls, tot rodejant-los amb els braços.
Va fer un cop d'ull al seu voltant, i es va sentir sola. Només el vent s'arrossegava per la platja.

Va fixar els ulls dins l'aigua, somorta pel panteix de les ones. La llum del sol començava a xipollejar dins el mar, barrejant-se en reflexes a les crestes de les onades.

Una brillantor, inconnexa amb la natura, la va fer sortir del seu sopor. Era un esquitx resplendent a la distància, un puntet que es movia cadenciosament. Va prémer els llavis dels ulls, per veure-hi millor.


I va albirar una ampolla al lloc del centelleig.
I va veure que l'ampolla, s'acostava arrossegant-se sobre l'aigua.


Va començar a somiar. Va començar a imaginar-se missatges dins l'ampolla, a anhelar paraules, a delir-se per mots de desconeguts. Desitjava tenir-ho ja entre les mans. Fos el que fos. Fos de qui fos.


Presa de l'ànsia, va llançar-se dins el mar, i va començar a separar l'aigua amb els braços. La fredor se li clavava a l'estómac, que s'encongia per instants. I ella feia esclatar gotes cada cop que els seus peus repicaven.

La corrent la feia trontollar, però la lluita era incansable, i seguia avançant.
L'ampolla continuava removent-se, fútil i juganera.


Finalment, va tenir-la a l'abast. Va agafar-la delerosa, assaborint-ne els detalls. Era de vidre gruixut, de color verd fosc, i tenia una alga rodejant-ne el coll. El vidre estava rascat per totes bandes. La tapava un tap de suro, gairebé podrit.
I amb l'ampolla aferrada als dits, va nedar de nou fins la sorra.

Es va asseure i es va apartar la cortina de cabells xops. L'ampolla l'havia deixat damunt la sorra, entre les seves cames. Al moment de caure, aquesta havia rodolat entre els peus, arrebossant-se. La va agafar per mirar-la a contrallum, intentant entrellucar els mots que havien de ser seus. La sorra enganxada al vidre, li impedia veure res, i la va espolsar. Va entreveure alguna cosa a dins, i impacient, va arrencar el tap de suro. Va inclinar l'ampolla i la va començar a colpejar, per buidar-la.

Primer, en va sortir una glopada d'aigua.

Després, uns grams de sorra.



I això va ser tot.

Va clavar l'ull dins l'ampolla, esbrinant pel seu forat, encara nerviosa.



Però no.

No hi havia res més a dins.